(El Meu germà em demana si puc posar aquí el seu escrit, els seus sentiments, i tant que ho vull!)
De cop i volta a la vida, sentir una trucada en un moment inesperat, perquè algú tingui pressa ens pot trencar el cor a moltes persones.
Un germà que deixa enrere la dona, fills, mare, germans i tota la família, una trucada que per molt que corris ja és massa tard, el cor t'ho diu i els ulls plorosos, una trucada que entra dintre de l'ànima, però què és l'ànima en realitat?.
És veure l'Amparo agafada a les seves filles dient-se per què havia de passar això quan estaven en el millor moment de la seva vida.
Veure els meus germans i la mama abraçats dient que no pot ser, que no s'ho creuen....
El moment de l’església veure els fills, germans i nebots tots plorant desconsoladament, i la meva dona dient-me que hem de seguir endavant, que ell ho voldria així.
Per això l'ànima no és el que tenim dintre cada persona sinó el tros de cada una de les persones a les quals estimem.
T'estimem Jaume sempre estaràs amb nosaltres.
MINGO TORRES
5 comentaris:
no és fàcil viure, amb Nadal o sense.
Molt maco Mingo, ara i sempre amb nosaltres Jaume...
És bo que surti tot el que tenim dins, és bo escriure sentiments. En Mingo ho ha pogut fer, i segur que l'ha arribat a en Jaume. Tens una gran família, Joana.
El record fa que una persona sigui immortal
Sembla un tòpic però no ho és: mentre hi hagi algú que hi pensi, en Jaume romandrà viu...
un escrit molt sentit, el d'en Mingo!
Publica un comentari a l'entrada