divendres, 16 de desembre de 2011

No ha estat senzill....



Mirar d'escriure sense que les llàgrimes em tapin la visió, mirar d'escriure des de la distància, quan encara ets tant present i a la vegada, tant absent...
Em costa molt saber que per Sant Esteve no hi seràs, voltant la gran taula i preguntant si ens ha agradat el dinar. M'ha costat molt acceptar que aquest dinar es faci, bo i saben que tu voldries que fos així, però he acceptat l'opinió de la majoria i serem allà, puntuals, intentant no malbaratar un dia que als nostres fills tant agrada.
Una trobada de "Can Torres" que no serà pas complerta, faltes tu Jaume.
Ha estat tot tan dolorós, ràpid i terrible, angoixant i jo, que ja soc gran, he posat un xic de distància a tot per poder valorar actuacions, la de la mama i els teus germans no cal, immillorable. Els cunyats i cunyades, tots i totes, allà, presents i animant i plorant i acompanyant totes les hores, totes.
Els teus nebots i nebodes.... què gran que son, grans com a persones, del més petit al més gran, quina gran família.
La teva dona... sabíem com era d'estupenda, sols ho ha remarcat, un cop més, com t'estima... La vostres filles, segur, guarden un magnífic record teu. Què gran la Sílvia, enorme de cor i presència, no ens ha deixat un minut.
Els castellers varen ser la gota a un funeral ple de gom a gom, amb moltes llàgrimes, cert, però amb una unió perfecte, indestructible.
Has deixat una marca inesborrable entre nosaltres i no pateixis, cuidarem de la teva família.
Hauria de donar les gràcies, per tantes coses, a la gent que va venir, la que va trucar, la que m'ha escrit, la que ara, encara m'abraça....
(No vaig poder evitar, ho he sabut després, que algunes rates vinguessin a embrutar l'ambient, per sort es varen amagar com el que son, rates de claveguera).

7 comentaris:

Glòria ha dit...

Dies difícils per a un mal tràngol, Joana. Ànims i endavant!

Joan P. ( JAPS ) ha dit...

Ven trobada de nou, ànims a tots/tes

Daniel ha dit...

Hauries de venir a Austràlia que des d'aqui les estrelles es veuen millor i estic segur que una d'elles és en Jaume. Un petó.

Isa ha dit...

Ho sento molt, Joana. Una abraçada.

Ametlla ha dit...

Una abraçada forta.

garbi24 ha dit...

ânims i endavant

ILDEFONSO MARMOL ha dit...

Llevas razón, no es nada sencillo, hacer frente a estos "mazazos" que da la vida y que no logras entender porqué te tocan.
Pero no hay más remedio que encontrar cuanto antes la estabilidad.
Con la familia y los amigos que te queremos te será más fácil conseguirla. Un fuerte abrazo