Estem en campanya, crec que no cal recordar-ho.
Reconec no haver vist el debat, no llegir intervencions, gaire bé ni les notícies si no és que em "toca" de prop per feina.
Però em resulta del tot incomprensible anar del vermell al blau.
Voto vermell, penso tornar a fer-ho, perquè jo hi penso en vermell, en la justícia social, en la igualtat, en l'amor sense distinció de sexe, en la solidaritat, en donar la mà a qui més ho necessita, com a dona treballadora, com a mare, penso en vermell perquè aquestes condicions, són les que defenso.
Cert, no cal dir-ho, no tots/es els que són a prop del vermell ho són. Però jo defenso unes idees i aquestes si ho són i mai, però mai!, podria agafar el blau com a color propi, com a norma de vida.
El blau mai defensarà el treballador, ho farà amb l'empresari, amb els poderosos, són dels seus i les ajudes socials, en educació, en sanitat.... de fet ja ho estem patint no?
Algunes persones estan indignades amb el lema: Lluita pel que vols... jo ho faig, de fa molts anys, i el que no puc, no podem, permetre, és anar cap enrere, perdre el que ha costat tants anys aconseguir.
Penso i sóc vermella, de sempre, per sempre.
6 comentaris:
No et cal seguir cap debat per a continuar pensant i vivint en vermell, Joana; ho portes a la sang, i per molts anys!
Jo el que no suporto és la campanya de manera crítica que s'està fent cada vegada més. Ningú explica el que realment farà o intentarà amb el permís de la Merkel...Només fan que criticar-se i intentar incomodar a l'altre. TOTS PLEGATS foten pena. Això no és política, és un galliner
Siempre serás como la rosa que acompaña tu entrada, ¡lástima de partido que se ha descolorido tanto, que se ha vuelto casi azul!...
Idelfonso, m'ho has tret de la boca. Vermell, si, sens dubte, pero no vermell rosa. A aquesta rosa li ha passat el mateix que a les rosses de Sant Jordi. Han malvengut el seu significat, s'han convertit en un negoci. N'hi han de tots els colors per arribar a tots els gustos. Pero que vols que et digui, ja ni semblen roses: Per no fer no fan ni olor.
Parafrasejant a Umberto Eco...a la seva novela "El nom de la Rosa": stat rosa pristina nomine, nomina nuda tenemus. ( Que es podría traduir com "del nom de aquella pura rosa, ens queda el nom despullat")
Avui per avui, qualsevol vermell es mes vermell que el vermell de la rosa, que ja no es obrer i dificilment se li pot dir socialista.
Tenim que votar per conviccions, no per por al blau. Jo votaré vermell, si, pero no a qui no s'ho mereix. Hi han moltes altres opcions vermelles. I si els blaus no son majoria, ho porten cru.
Garbí, Ildefonso i Cronos...
Cometeu un dels errors més comuns, amb permís, confondre persones amb idees.
El meu vermell, és i serà, d'esquerres, una altre cosa és que algunes persones el volen posar de color rosa, color que sempre he odiat.
És, serà i lluirà vermell, encara que ens costi una mica arribar-hi.
Per sort, el mateix, el composem persones molt diferents i com sempre dic, un dia, el treball... vencerà!
Jo sóc verdimella, així és que t'entenc molt bé!
Publica un comentari a l'entrada