dimecres, 30 de novembre de 2011

¡Viva España!


Sembla ser que per dirigir el psoe has d'estar capacitat per dir això en acabar el congrés, apart de ser un home és clar que al pijales aquest d'en Bono la resta, és a dir, treure el partit del sot on està ficat i tornar a generar il·lusió, doncs li importa un rave.
He comentat d'altres vegades que no se què hi fa al psoe, aquest és més del pp que cap altre cosa i en tant tingui cadira, doncs aquí estarà.
I diu que no vol que la Chacón mani perquè el PSC és un altre partit. I dic jo, si ho som perquè no fem JA!! el nostre grup parlamentari?. Oooohhh, misteri, sols un dels candidats que és postulen a manar al PSC ha tret aquest tema, dubto que guany i si ho fa, no serà el moment, ja sabeu, mai és el moment.
És evident que molts dels nostres líders no tenen ni idea de què pensen, pensem, les bases i tampoc els interessa, la cadira lo primer.
En Bono te afany de protagonisme i com d'altres, Blanco, Guerra, etc... volen seguir dient les seves antiquades opinions, renovar els fa urticària, aquesta paraula ben lluny. És evident que en Bono no està capacitat per ser líder, no te gens de sensibilitat.
El PSC te ara una oportunitat d'or per fer una renovació a fons, començar de nou, però no se jo si anem per el bon camí. Segueixo veient les mateixes cares...

5 comentaris:

Glòria ha dit...

Tu ho has dit, Joana, tornar a generar il·lusió, aquí està la clau!. No vol ni cares noves, ni dones aquest Bono...

ILDEFONSO MARMOL ha dit...

Eso le seguirá pasando al PSC, mientras no rompa con el PSOE y mientras siga dando cobijo entre sus siglas "cristianos por el socialismo" y otras monsergas parecidas.
Han descafeinado totalmente el socialismo y la gente lo va abandonando poco a poco, aunque cada vez en mayor número.
Lo peor de todo es que si miras el horizonte socilalista, no ves más que nubarrones.
O el PSC, les planta cara a esta banda de machistas y españolistas de mierda o su desaparición correrá pareja a la del PSOE.
Suerte.

garbi24 ha dit...

Ningú vol deixar la poltrona i els sou que els,hi proporciona. Falten ideals i ganes de treballar

Pere-Màrtir ha dit...

De fet, en aquest cas, és "Viva Ejpaña"...

Cronos ha dit...

Tampoc crec que canvíi res massa a la casa del puny i la rossa.

Hi ha infinitat de estudis i llibres explicant "l'erótica del poder". Des-de els aspectes fisiologics (a una persona en una posició de poder les glandules injecten al cervell sustancies que una persona sense poder no produeix ) fins als aspectes psicologics de una vida a on la gent es dirigeix a un no per qui es si no per el seu estatus i poder.

La retirada de una persona de la posició de poder produeix efectes devastadors similars al sindrome de abstinencia de una droga.

En aquests treballs es compara sovint la addicció al poder amb la addició cronica al alcohol. Per un alcoholic es dificil privar-se del got. Es capaç de rebaixar-se o de fer coses increibles per un got.

Per un politic es igualment dificil privar-se de una posició. Faran el que sigui per conservar les seves posicions o si han perdut unes eleccions, mantenir com sigui el ranking intern del partit que en el cas de guanyades unes eleccions els pot tornar a catapultar cap a el mes alt.

Així pasa el que pasa. Gent que deixa el ajuntament pero manté posicions de molt de poder a la agrupació local o ex-presidents de la generalitat que han demanat favors i tirat de tots els cordills possibles per ser inclos amb calçador en el senat.

Que voleu que us digui? Tot plegat em comença a fer molt de fàstic.