dimarts, 22 de novembre de 2011

Sublime l'instant....




No és cap secret, des de fa més de 4 anys, que em veig obligada a visitar els jutjats de Mataró.
No per cap problema meu, si no, per d'altres avorrits i carregats de duros i manies.
Ahir em va tocar un dels moments més durs de la meva vida, dur de patir de veres.
Però com diu la cançó, "La vida te da sorpresas, sorpresas te da la vida hay diós!".
Sublime l'instant en que vaig veure entrar un alt càrrec d'aquesta ciutat, (bueno ho va ser, ara ja no), que deu estar certament avorrit, i que va venir a fer-me pagar les vegades que he votat en contra seva en assemblees i temes vàris.
És aquell famós que un dia entre confidències em va dir... si mai pujo a torres d'ivòri m'ho dius, no canviaré.
Juas juas juas!. (perdoneu que sugui un xic ordinària).
Visc sota una pressió terrible i la seva presència, era, un cop més, una amenaça, tant velada com vulgueu. Les coses estàn canviant, un aire nou ha entrat i aquesta ha estat una campanya agradble, hem rigut i treballat molt, però encara queda feina.
Aquest empecinament de barrejar política amb pensions d'aliments demostra lo malament que estàn algunes persones.
Jo vaig quedar sorpressa, no ho penso negar, però de fet em va agradar, i molt, que les cartes quedessin damunt la taula, clares, sense poder dir mai més... aquesta no m'ha saludat.
I no ho tornaré a fer pas!.

5 comentaris:

Joan P. ( JAPS ) ha dit...

No fa masses dies vaig escriure un pots que desprès de pensar-lo el vaig treure de circulació, tu tens una copia, aquesta, en totalitat o en part, la pots fer servir i ensenyar si cal.
Salut

Sergi Bonamusa ha dit...

collons i amen!

garbi24 ha dit...

No és com un orgasme...però quasi

Glòria ha dit...

Poc a poc, les coses s'aniran posant al seu lloc; ja ho veuràs, Joana!

Joana ha dit...

Joan, t'ho he dit en privat i ara en públic, gràcies... per ser-hi després de tants anys.
Sergi, tu com sempre, poques paraules i encertes del tot!
Garbí sempre he preferit saber on era.
Glòria, una mica més i em quedo per el camí. Però em coneixes, no penso decaure, ni en el pitjor dels resultats, no els penso donar aquest gust.