dimecres, 14 de setembre del 2011

Pito pito colorito......


Com molta gent sap, a "Can PSC" tenim un Congrés.
Ara en tenim uns quants enfadats, no els agrada, massa tanta opció a escollir. A mi si, ja se sap, a mi sempre m'ha agradat que es pugui escollir entre més d'un candidat/ta i sobre tot, que els mandus, (entenguem executives), no es decantin per cap.
Els que es volen presentar, de moment, representen, passat, posible futur, o present, ves a saber!.
Jo no aniré al Congrés, ni tan sols m'ha passat per el cap intentar-ho, però tinc clar que si hagués de votar o bé delegar el meu vot, sería per una de les darreres opcions mencionades. Deixo una per posar que ni tan sols contemplo, també és veritat i mira que em sap greu, està amb Nou Cicle i d'entrada son més meus.
Trobo a faltar una dona, ja us ho podeu imaginar.
També tenim els decebuts, qui m'havia de dir a mi, amb les discursions i debats que varem mantenir a la nostra època, que jo estaria d'acord amb ell, en algunes coses, que no en totes. Jo sí vull Grup Parlamentari Socialista i Català al Congrés. Però ens decepciona i molt, la inmobilitat propera i la falta de capacitat per gestionar.
I si us plau, que ningú em vingui amb el famós "ara no toca", aquesta frase ja la fan servir per massa coses. Pasqual, jo t'enyoro.
Ara "si toca", girar el mitjó.

2 comentaris:

Víctor Cerveto ha dit...

Hola Joana,

Com ja saps, jo represento una d'aquestes opcions, però no faré apologia, apart de l'afecte personal, en algunes coses hi estem d'acord i en altres no tant. (Un dia prenem un cafè i la fem petar). Però estic d'acord amb tu. El que sí que necessita el nostre Partit és la diversitat, això fa la força. Necessita persones valentes, que no s'hi vagin amb mitjes tintes, persones valentes com tu. Ara és l'hora de posicionar-se. I si de vegades som crítics és precissament perquè ens estimem el nostre Partit.

Una abraçada, companya i gràcies per la teva valentia!

Garbí24 ha dit...

Les aigues polítiques estan tan remenades que sempre estan tèrbules.....i no deixa veure res de clar