dilluns, 5 de setembre de 2011

Enyorança...


De reivindicació.
Passa de tot al nostre país, i al d'aqui al costat. Retallada per aquí, retallades socials sobre tot, retallades en assistència sanitaria, retallades d'Estatut, en educació, de nòmines, desnonaments...
Està, amb permís per una atea com jo, "cayendo la de Diós" i les persones que surten al carrer, les que fan soroll, son les mínimes.
Estem apart de resignats vençuts?, hem tirat la tovallola?, creiem que ja res es pot arreglar?.
Sembla que gaire bé tot-hom te coll avall que en Rajoy serà el nou president del Govern. També ens hem resignat a que la dreta mani aquí i també allà?.
No diré que els meus no han fet coses malament, n'he deixat escrits al respecte, algunes les han fet amb el cul, textualment. Però no val la pena començar a pensar en quin futur volem?, sabem tots i totes que amb el pp al govern serà tot pitjor i no ens mourem per evitar que això passi?.
Jo no em resigno, m'indigno al la retallada que ens volen fer a la llengua, davant l'avanç d'aquesta dreta rància i antiga i també amb els meus, per no defensar com cal la mateixa.
Tinc enyorança de reivindicació social, i em miro, per saber si jo, també he desistit.
Hem de posar una mà, i una altre i una altre.... i no deixar que ens venguin, ni a nosaltres ni als nostres drets.

5 comentaris:

garbi24 ha dit...

Jo que em considero un "jove" emprenedor estic per posar una botiga de tisores, que amb tanta retallada encara faré la primera pela.

Puigcarbó ha dit...

jo estic fent un curset de cirurgià per correspondència per si m'haig d'operar...

Joana ha dit...

Sila sanitat trontollava de fa anys, estic espervarada de pensar com anirà d'aquí endavant.
mala peça al tel.ler!

Glòria ha dit...

Sembla que coincidim força en el tema d'escriure, el món està boig, Joana!

ILDEFONSO MARMOL ha dit...

La historia de este país, en el que se incrustó a Catalunya por la fuerza, ha sido siempre la misma desde sus inicios, traidores, vendidos y analfabetos, ha sido el embrión que ha conformado la personalidad de la ciudadanía, que ha terminado contaminando la misma ciudadanía catalana, que ha perdido parte de su personalidad, aunque también en su seno, hubo siempre traidores y vendidos.
La ética, se ha perdido, ahora privan los intereses.
¿Como puedes actuar y sentirte tan catalán, votando a un partido que se mete en la cama con otro, que lo pisotea constantemente, actuando constantemente en contra de sus intereses históricos,ya sean económicos o culturales?
Menos banderas y más dignidad.
De los socialistas, prefiero no hablar por respeto a nuestra amistad, pero han perdido totalmente el norte.