divendres, 23 de setembre del 2011

Esclat.




D'emocions, de sentiments, de paraules i lletres, de ganes de viure i sentir, de carícies, de conversa, d'amistat, d'afecte, de soparets i dinars, de cuina i bona companyia.
Esclat d'una tardor que no arriba, de records de l'olor de pólvora, de mans que acompanyen, de somriures compartits, de tendresa, molta.
Esclat de sensacions, per degustar, per llepar, per regalar, olors, sabors....
Esclat de records al magnífic concert de Manà, records de posar la pell de gallina, d'emocionar fins l'infinit.
Espero impacient la tardor, els seus colors, la seva pluja i les passejades sense sufocacions, l'espero, ja, gaire bé, la puc sentir, i jo, a la tardor, ho sento tot de manera intensa.
(La foto de Josep Ribas)

3 comentaris:

Garbí24 ha dit...

La tardor no tardara.............podràs començar a olorar, pensar,caminar i qualsevol cosa que acabi amb ar......:-)

Montse ha dit...

jo també sóc de tardor, per això t'entenc tant! ;)

que se't continuï posant la pell de gallina, que això és bo! ( i les sufocacions... argg... c'est la vie!) (és "ho" que hi ha)

Anònim ha dit...

Molt maco :-)