(Fragment del inici d'una novel·la, petita, curta, que vaig començar fa un temps, intriga, mals tractes i venjança. Ara queda decidir, si l'acabo, quin nom li poso i intentar la seva publicació)
Sabia, almenys estava ben convençuda, que si el primer dia que es va posar violent, el primer dia que la va amenaçar, el dia que va sentenciar la seva relació, si aquell dia que podríem anomenar dia "u", l'hagués denunciat, hagués trucat als mossos, davant el munt de testimonis que varen presenciar les amenaces i la seva reacció, plors i tremolors, que la varen consolar i animar a mirar endavant, aquell dia hauria canviat tot. Mai s'hagués embravit com ho va fer després.
Quan les pressions psicològiques varen ser del tot insuportables, enlloc d'anar al psicòleg, hauria d'haver denunciat, ja li va dir la seva advocada, una nit a la garjola, potser el faria recapacitar.
Però no ho va fer, va creure que un moment o un altre, ell, recapacitaria, veuria com anava d'errat, però no va ser així, i la cosa va esclatar, va petar, i ella va decidir que havia arribat el dia de la venjança.
Aquesta que havia deixat adormida per el bé dels seus fills, aquests que ara li reclamen que actuï i acabi amb ell.
Te les armes, te la informació, encara recorda la frase de capçalera d'ell: "La informació és poder", li deia molt sovint i ella d'informació en te molta.
I com no, te les ganes.
Ara sols li queda posar fil a l'agulla.
( Ara, per vacances li donaré l'impuls final, fa dies que la tinc aparcada. No se si escric bé, o no, però m'agrada fer.ho i tinc suficient imaginació, crec jo.....)
Sabia, almenys estava ben convençuda, que si el primer dia que es va posar violent, el primer dia que la va amenaçar, el dia que va sentenciar la seva relació, si aquell dia que podríem anomenar dia "u", l'hagués denunciat, hagués trucat als mossos, davant el munt de testimonis que varen presenciar les amenaces i la seva reacció, plors i tremolors, que la varen consolar i animar a mirar endavant, aquell dia hauria canviat tot. Mai s'hagués embravit com ho va fer després.
Quan les pressions psicològiques varen ser del tot insuportables, enlloc d'anar al psicòleg, hauria d'haver denunciat, ja li va dir la seva advocada, una nit a la garjola, potser el faria recapacitar.
Però no ho va fer, va creure que un moment o un altre, ell, recapacitaria, veuria com anava d'errat, però no va ser així, i la cosa va esclatar, va petar, i ella va decidir que havia arribat el dia de la venjança.
Aquesta que havia deixat adormida per el bé dels seus fills, aquests que ara li reclamen que actuï i acabi amb ell.
Te les armes, te la informació, encara recorda la frase de capçalera d'ell: "La informació és poder", li deia molt sovint i ella d'informació en te molta.
I com no, te les ganes.
Ara sols li queda posar fil a l'agulla.
( Ara, per vacances li donaré l'impuls final, fa dies que la tinc aparcada. No se si escric bé, o no, però m'agrada fer.ho i tinc suficient imaginació, crec jo.....)
5 comentaris:
Escriure alleuja, ... escriure ficció quasi sempre te un radere fons de realitat més o menys real, deixat a na, i desprès d´un temps i tornes canviant, lo que calgui.
I si ... qui té informació (sigui la que sigui) té poder, i aquest moltes vegades fa por per les repercussions que poden donar.
Va, que ja som en temps de vacances...A veure si l'acabes!
tu la fas nosaltres opinem....però això d'ensenyar-nos només la punteta.....no val
Acaba-la i ens dius on la publiques.Ja en farem la crítica( en el bon sentit de la paraula...)
Ara ens deixes a mitges
Hola, Joana, a mi m'agrada com escrius, ets directa, expressiva, àgil...Aquesta opinió només em ve, és clar, dels teus textos al bloc. Ara bé fer una obra més extensa és molt diferent. La situació es complica a dojo. Ja saps... crear personatges, una trama...un final escaient.
Sort amb el teu projecte i avant.
Petonets,
Publica un comentari a l'entrada