Habitacions tancades....

Agafo el llibre, Habitacions tancades, em te enganxada, cada vespre, de dia tinc poc temps, l'agafo, i recordo el darrer llegit la nit abans, i avanço, i em dol pensar que s'acabarà, enganxada a la família protagonista, a les ombres, a la pols, a les nines velles, als quadres penjats, a les habitacions sorpresa, al servei de la casa, al redactat....
Però avui tinc el cap molt ple, aviat veig que no puc "entrar al llibre", tinc massa informació, massa notícies recents, no se per quin motiu la gent pensa que em pugui interessar per segons quins temes...
Tinc, com sempre, l'habitació ben ventilada, penombra i silenci.
Poso el llibre, obert, sobre la meva cara, tanco els ulls, respiro en profunditat, rememoro el dia, les hores, arribo fins dissabte, les rialles que vaig gaudir amb en Dídac, la llarga, llarguisima caminada per un nen que encara no te tres anys, anar a buscar en Martí a l'esplai, fins la Plaça Granollers, des de l'Avinguda d'Amèrica, i tornar!, les fulles seques als peus, tots dos escampant fulles i rient...
I aquí sí, trec el llibre de la meva cara i enfilo la novel·la de nou, ara ja concentrada i amb un somriure als llavis. No m'adono i em toca gaire bé la 1 de la nit llegint.
Si teniu ocasió llegiu el llibre, s'ho val.
S'ha de saber buscar la calma, i res millor que el somriure d'un trapella espavilat.

Contes per no dormir....

(Fragment del inici d'una novel·la, petita, curta, que vaig començar fa un temps, intriga, mals tractes i venjança. Ara queda decidir, si l'acabo, quin nom li poso i intentar la seva publicació)

Sabia, almenys estava ben convençuda, que si el primer dia que es va posar violent, el primer dia que la va amenaçar, el dia que va sentenciar la seva relació, si aquell dia que podríem anomenar dia "u", l'hagués denunciat, hagués trucat als mossos, davant el munt de testimonis que varen presenciar les amenaces i la seva reacció, plors i tremolors, que la varen consolar i animar a mirar endavant, aquell dia hauria canviat tot. Mai s'hagués embravit com ho va fer després.
Quan les pressions psicològiques varen ser del tot insuportables, enlloc d'anar al psicòleg, hauria d'haver denunciat, ja li va dir la seva advocada, una nit a la garjola, potser el faria recapacitar.
Però no ho va fer, va creure que un moment o un altre, ell, recapacitaria, veuria com anava d'errat, però no va ser així, i la cosa va esclatar, va petar, i ella va decidir que havia arribat el dia de la venjança.
Aquesta que havia deixat adormida per el bé dels seus fills, aquests que ara li reclamen que actuï i acabi amb ell.
Te les armes, te la informació, encara recorda la frase de capçalera d'ell: "La informació és poder", li deia molt sovint i ella d'informació en te molta.
I com no, te les ganes.
Ara sols li queda posar fil a l'agulla.

( Ara, per vacances li donaré l'impuls final, fa dies que la tinc aparcada. No se si escric bé, o no, però m'agrada fer.ho i tinc suficient imaginació, crec jo.....)