dimecres, 6 de juliol de 2011

Tinc un foradet......




Gran, un foradet que he de mirar de cobrir, dissimular, tapar, amagar, distreure...
Un foradet que pica, de moment no angoixa, però indisposa.
He de ser una super mare per poder distreure, no caure en el parany de la tristesa ni el mal humor.
Sabeu, els que sovint em llegiu, que soc una mare del tipus "gallina clueca". M'agrada tenir els fills a prop, ni que estigui dies sense veure'ls, se que son ben a prop meu.
Durant temps he "presumit" que els tenia tots en 150 metres a la rodona. Ja no és així.
Avui, ell, està a 17.000 kilòmetres. Una gran aventura, sense cap dubte. El seu somni, viure a Austràlia. Ja hi vola, ja és en camí.


Ara queda esperar, si s'hi queda, feina te, el país li encanta, ja hi va viure, o si d'aquí un temps, ens enyora i torna.
Ho veurem.
Jo tinc un foradet per on corre un aire fred, molt fred.
Però estic també contenta, va a complir un somni, poques persones poden fer-ho.
No se quan els tornaré a tenir tots junts.....

5 comentaris:

Joan P. ( JAPS ) ha dit...

Ànims, que aquesta sensació ja la coneixes, de totes maneres i pots anar tu a temporades.

Petonets

Glòria ha dit...

Ai Joana, com t'entenc! Tot i que no és el mateix les antípodes que a dues hores d'avió, el fet de tenir-los a la vora, és el mateix. La meva aventurera(de moment) ha tornat, ja veurem quan aguanta...

garbi24 ha dit...

si és el que ell vol has d'estar contenta...tot i el foradet. ânims que d'aqui a poc podràs anar-lo a veure

Víctor Cerveto ha dit...

Ànims!!!!

Daniel ha dit...

La gent a vegades es pensa que és fàcil fer les maletes i deixar-ho tot per provar sort, però ja saps tu que m'ha costat lo meu, si algo he descobert és que a Catalunya som més gitanos del que ens pensem, això d'haver d'estar tots junts ho portem molt arrelat i no vegis com costa! M'he proposat viure l'experiència i no pensar en el que durarà perquè psicològicament no és bo, 17.000km pesen molt. El temps dirà i duri poc o molt ja tinc clar que no m'en penediré.