dissabte, 1 de gener del 2011

Símptomes....


Potser sí.
Entrem en un any nou, un any que serà especial en molts aspectes. El primer i més immediat és que tindrem, a " Can Torres", una neboda xinesa. Estem del tot encantats, una nena que els seus esplendorosos pares recullen l'11 de febrer.
Un any on servidora fa 50 anys, no serà fins a l'agost però com això no m'afecta gens, ja ho dic amb temps.
Però potser sí que m'afecta i no en sóc conscient, he notat certs símptomes els darrers mesos i vull culpar, vaja, crec, al canvi de dècada.
Ja no m'agrada discutir, m'avorreix molt i molt.
No aguanto veure un partit de basquet del Barça, cosa que sempre m'ha encantat, em poso massa nerviosa.
Prefereixo el cinema a casa que al MParc, ple de crispetes i xarrups de beguda.
No em ve de gust sortir a ballar, tant que sempre m'ha agradat.
Res supera a una tarda amb en Martí i en Dídac, marxa assegurada.
No suporto que em fumin, el dia de Nadal fins a les calces em feien tuf de fum. Els intransigents som nosaltres?.
No m'agrada alterar els horaris, això segur que són manies d'àvia.
Gaudeixo planxant, llegir en silenci, els diumenges a la tarda....
Cuinar llargues hores per regalar després la teca als fills.
Cada vegada defenso amb més passió les coses en les quals crec.
Són petites coses, algunes m'han agradat sempre, però algunes, ho tinc clar, són símptomes, ara cal endreçar.
I l'amor?.... ni de lluny!
Bon any a tots i totes, d'acord, gairebé a tots i totes!.

6 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

BON ANY NOU, Joana!

Joan P. ( JAPS ) ha dit...

Bon any nou, aquestes declaracions d´intencions amb sorprenen una mica que les facis tu, no serà que ja et rendeixes? Noia, que no estàs acabada per tenir ja quasi mig segle de vida i experiència.
Ànims ... per aquest i molts més anys.

zel ha dit...

Ep ep, jo m'apunto a moltes de les teves declaracions, però, cal dir, que, tot i que fumo, sempre vaig fora i mai fumo als altres, si els no fumen! Ei, que sempre es suposa que som uns maleducats, Joana estimada! Un petonàs de bon any...i una en farà 57...hehehehe

Isa ha dit...

Bon any, guapa!
Les persones canviem, el més important és estar content amb els canvis que s'han produït. oi que et fa feliç canviar altres coses per passar les tardes en bona companyia?

Anònim ha dit...

Bon Any Nou, Joana! De rareses en tenim tothom, joves i no tan joves.
Un petó.

Montse ha dit...

Benvinguda al club en algunes de les teves declaracions, reina del Maresme. En alguna altra, com la de l'amor... no hi estic d'acord. Tu ves amb els ulls ben oberts, no sigui que l'amor passi pel teu costat i no el vegis!

Una forta abraçada i molt bon any!!!