dimecres, 5 de gener de 2011

Aquesta escala...


Crec que la majoria de nosaltres, en començar un any, un altre, fem un petit recull, del viscut i del que encara esperem viure.
No sabem què ens pot dur l'any, de vegades un comiat, que no per esperat, ens sorprèn el moment escollit. Respectable, com tot.
També ens pot portar cert neguit, algunes proves mèdiques pesades i feixugues i per sort, amb resultat positiu.
També tenim algun escull jurídic, mai ve de gust, però de vegades ens hem de defensar, els hem de defensar.
Després trobarem una campanya electoral, gens calmada, ni tranquil·la, ni relaxada.... però ja en porto.. uff... des de l'any 91?, un bon grapat.
Enmig de tot això, que sembla tot negatiu, potser algú s'anima i torno a ser àvia. O potser podem anar de vacances a aquest lloc que ens ve de gust i del qual ja busquem hotel, llocs per visitar i en parlem, o passar uns dies a Ribes i a Queralbs, el nostre refugi...
Cal pujar les escales, ni que ens costi sovint, cal trobar enmig del camí aquests instants per respirar, per gaudir, per ser feliç.
Cal trobar aquesta barana on reposar i agafar força. Aquest cafè en bona companyia, aquest sopar esperat llargament...
Ni que les escales apuntin directe al cel. Com podeu veure començo l'any amb optimisme.
(aquestes son de A Coruña i li vaig posar per nom, de A Coruña al Cel)

4 comentaris:

Glòria ha dit...

Jo veig un missatge positiu i optimista, Joana. I de campanyes... tu ets la reina! Bona nit de Reis!

Joana ha dit...

Ets una dona valenta, tossuda i constant. Sempre cap amunt,sense defallir...
Que la il.lusió no marxi durant tot l'any.
una abraçada Joana.

Toni Soler ha dit...

S'ha de somiar, fer possibles aquests moments tan desitjats, feliç nit de Reis

zel ha dit...

hola, estimada....espero que tot segueixi prou bé... m'encanta aquest optimisme!