dilluns, 24 de gener de 2011

Onada blava...


I jo esgarrifada!
Quin cap de setmana més "pepero" a totes les notícies.
Una gran convenció, diuen, ni una proposta. Almenys cap de clara. Molta llum, mola gent i molta "parafarnàlia", però de feina què?.
Estàn d'amunt una inmensa onada i només veuen el que els interesa. Això sí, insults els que volgueu.
Pensen controlar totes les coses que els interessen, però no que ella cobri dos sous.
Consti que estic en contra dels sous que cobren els ex presidents d'empresses privades, els pensionistes i jubilats, amb pensions molt més petites, no poden cobrar dues no?, i ells sí?.
Crec que ara, més que mai, els i les que som i creiem que l'esquerra és la millor opció, hem d'estar al peu cel canyó, al dia, i sobre tot, treballar perquè no passin, ara, més que mai.
Aquests han d'arreglar el país?, jo ja em dono per arreglada.
Per una vegada estic d'acord amb aquest senyor.
(Acudit: Los Calvitos)

5 comentaris:

Joan P. ( JAPS ) ha dit...

Patirem de valent, no fan res per unir, sols volen esclafar i emmerdar el poquet que n´ha fet, això si l´amiguis-me i les comissions seran el pa de cada dia.
Els demés a passar per el forat que ells diguin.

Glòria ha dit...

Quita, quita. Lagarto, lagarto. Ai senyor com patirem...

garbi24 ha dit...

de sempre és vist...una dècada de cada...blaus, vermells, blaus , vermells....aquí i a tot arreu del món

gatot ha dit...

els que tenim una certa creença que a l'esquerra hi ha més opcions pels que som més -els de sota- no entenem que siguin cada cop les "esquerres" les que salvin la banca, les que salvin l'otan, les que vulguin salvar el neofeixisme i neocapitalisme...

mai no he estat fan dels partits socialistes (el d'aquí el d'allà) per tous... per voler ocupar un espai centrista que no els hi escau...

espero que si allà cauen, tinguin més dignitat que els d'aquí... i facin renovació a fons. M'indigna tant veure en Nadal aferrat al càrrec com veure'hi en Puigcercós.

Em sap greu... però aquests, també, quan es retirin de primera línia, tindran un sou amb molts zeros que, segurament, no es mereixen. El que s'ha perdut és la coherència. I el psoe que ho podia fer, no ho ha fet...

ho sento, bonica... és el que sento i el que penso.

Natàlia ha dit...

Com deia la meva àvia: " es tard i encara queda la casa per escombrar", doncs això que molt parlar i poc fer, jeje