dissabte, 18 de setembre de 2010

La més ràpida...


De la meva història.
Matí de divendres, plou, jo encantada. Pujo al bus a les 20:28, com cada dia. Sec al davant de tot, gaire bé mai ho faig, però m’he llevat cansada.
A l’altre costat del passadís, just darrera del conductor hi ha un seient. Intueixo, quan el bus torna a moure’s, que la persona es lleva i ve al meu costat, jo, com gaire bé sempre, vaig amb la música a les orelles, veig que em parla, trec el “pinganillo” de la meva orella i repeteix....


Ell: Quin dia més lleig no?
Jo: A mi m’agrada.
Ell: A sí?, si a tu t’agrada a mi també.
(m’hi fixo, el conec? No...)
Ell: Vas a la feina?, vaja si tens la sort de treballar que aquests socialistes dels collons ens estan deixant sense feina.
Jo: Sí, vaig a la feina.
(Pobret, acaba de fotre la pota fins a dins, veig que el conductor ens mira per el retrovisor intern, em pregunto si l'engego ara ho m'espero)
Ell: (insistent), de què treballa una senyora tan bonica com tu?
(jo cara d’espant, pot ser que aquest tipus em vulgui lligar?)
Jo: Treballo a una multinacional. (a la fi tenim sucursals a Espanya...)
Ell: A sí?, i t’agrada la feina?.
Jo: Sí.
( no s’adona que no m’interessa?)
Ell: I què fas els caps de setmana?, no seràs d’aquestes noies avorrides que el dediquen a llegir o bé anar al cinema?.
(El conductor em pica el ullet per el retrovisor, està fart de veure com llegeixo cada dia al bus)
Jo: doncs no, surto de festa, vaig a ballar i penso poc.
Ell: Molt bé!! Com jo!! Ara si em vols fer feliç digues que estàs soltera o divorciada.
(aquí m’ha costat amagar el somriure, el conductor ja estava petat, sense dissimular ni una mica, penseu que tot això ha passat en 10 minuts!, això sí, com plovia el trànsit era abundant i hem trigat més del normal en arribar)
Jo: Doncs no, ho sento, estic casada feliçment amb el meu quart marit, he quedat vídua tres vegades, si vols i em torno a quedar vídua doncs podem quedar... a més, tinc 7 fills i filles.
(paraula que ha anat tal com dic, la seva cara... un poema).
Ell: Val, si de cas en parlem un altre dia.
(blanc com el paper s’ha baixat a la parada del Caminet, jo he esclatat a riure i el conductor s’ha girat i m’ha dit, "lo dels marits es mentida no?". Tot ho és! Li he respost jo.

Mai havia "lligat" i "deslligat" més ràpt.
Vaja, que he lligat al bus, sense ser conscient ni donar peu, amb un paio que devia tenir 15 anys menys que jo, i és un brètol. Quin panorama!!

12 comentaris:

TERESA ha dit...

Noia jo en el Bus, res de res; fa dies que no veig res que ni hem cridi l'atencio ains,i agafo molt el Bus ultimament des que no tinc cotxe

garbi24 ha dit...

Però en el fons...aquestes coses agraden i et pugen la moral.
Felicitats matahomes!!!!!!

zel ha dit...

Jejejejejejejeje, molt bona, molt!

Glòria ha dit...

Ja ja ja, què bo!!!! Ara, no m'ha quedat clar a quina hora vas a la feina aquesta de la multinacional...
I el que sí m'ha quedat clar, que no hi ha hagut química.
Felicitats per les respostes i pel post!

Mireia ha dit...

Jo al bus mai no he lligat!!!
I , a més a més, quan era més jove, sempre sortia amb una amiga que se'ls empoartava tots!!

NaiaraRuiz ha dit...

Joana, m'he fet un fart de riiure.
Gràcies.

Un petò y molta sort amb aquest 'ligues'inesperats!

Natàlia ha dit...

que bo!!! segur que t'havies despertat amb el "guapo subido". El pobre deuria sortir corrents cames ajudeu-me!!! :)

Quim ha dit...

Joana, cada dia millor.tivest

Isa ha dit...

Boníssim! Com m'has fet riure!

Joana ha dit...

jejeej Joana amb menys fills també li hagués quedat cara de poema :)

Víctor Cerveto ha dit...

M'has fet passar uns bons cinc minuts! ;)

Elisabet ha dit...

Jajajaja!!!jo vull conèixer als meus nous germans!!!muak!!