A mil per hora...

Vaig a mil, tinc el meu pobre cap fet pols.
Estic fent una amanida, mentre pelo t tallo els tomàquets i la pastanaga rumio...
He de trucar el paleta, almenys preguntar com va...
No se si haurà vingut el de la finestra...
Per cert, he de trobar el moment, i un/a taxista per anar al Ikea i comprar els estris del bany...
Ara netejo l’enciam...
No se si dur més paquets allà.. potser acabaran emmerdats de pols..
Abans de dur més paquets netejarem no?..
He de decidir mirar mampares de bany o cortines... no se..
Ara recordo que he de posar peix al forn per sopar avui, tinc una reunió i vindré tard...
He de trucar en Carles a veure si convida en Martí a sopar...
He de fer arribar la comanda al Círculo..
Faig llista mental per el “super”, ara som un més a casa i es nota...
Ja tinc el peix a la plata del forn amb patates, tomàquets i una mica de pebre vermella...
Estenc la roba i m’algrat la ventolera el meu cap no para...
He fet aquelles còpies?...
Les targetes de votació?...
La trucada aquella de confirmació?...
Tinc que comprar el material escolar per el nen...
Per fi sec a dinar i em pregunto, venen pastilles, herbes, sobres, el què sigui per aturar una mica el meu “pèntium”??
Em temo que no!
Vaig a rentar els plats i penso....