És una ciutat que permet les llargues caminades, on es menja molt bé, amb un passeig marítim que no s'acaba mai, amb un sol que notes poquet per el vent, però crema com un condemnat.
Hem vist museus, esglésies, com no a Galícia!, menjat pop i musclos, dormit lo justet, però descansat lo suficient, fet compres i detalls per els fills, joves i net, visitat Santiago i Betanzos, ens hem impregnat d'olor de mar, no hem mirat ni correus ni webs, desconnexió total.
Hem brindat per l'abolició de les curses de braus, per la nostra felicitat, per els canvis propers....
Fins i tot, amb molta pena, hem fet un xin xin per en Daniel, ja te dia de marxa a viure a Austràlia, dilluns dia 16 tindré un fill al "cul del món", és, segurament, la única cosa que entela una mica aquest estiu, però és el que ell vol i jo li faig costat, tots n'hi fem.
Estem nous, amb feina, i molta, per davant, però encantats.
7 comentaris:
Gracies per la xocolata, està boníssima! Demà pujaré a buscar-la :) ja t'han xivat que demà veuré el Stuart?
El dijous vaig arribar de la província d´Almeria, dimarts si no es torça res, aniré a visitar de nou la torre de hèrcules.
Conec la ciutat i els seus voltants, lo millor per mi, és la plaça de Maria Pita per les nits.
son per això les vacances..per carregar piles. Ben tornada
M'alegro que us hagin sentat tan bé els nous aires del nord... Petons!!!
Vist que has desconectat, ja és hora de començar a passejar-te per bloc-làndia!
Bentornada!
*Sànset*
Una setmana que ha donat mooolt pel que dius!
Bentornada!
( a mi em fa mandra comentar-te al post de política, molta!)
Txin, txin! Perquè ens tornem a retrobar tothom!!! Una abraçada a en Dani.
Publica un comentari a l'entrada