diumenge, 14 de març del 2010

Doncs sí, encara sí.....


Divendres al matí, que no treballava, vaig anar a fer una gestió a la Comissaria de Mataró.
En Martí marxa una setmana d'intercanvi musical amb l'institut a Alemania i em diuen que li cal un paper de permís per sortir del país al ser menor.
Lo primer que em va sorpendre és que has de pujar unes 20 escales per accedir, ni rampa ni punyetes, per sort no portava en Dídac. (Per cert, vaig haver d'accedir per l'escala on posa "Extrangeria"... deu ser per lo de Catalans?).
Un cop a dins un agent em pregunta, sempre en castellà, què vull, un cop explicat m'adreça a la cua on un grapat d'inmigrans esperen per recollir la seva tarja de residència.
Després de mitja hora em va tocar entrar, el senyor que em va atendre, molt amable això sí, no entén el català i em dona dos fulls per omplir amb les meves dades i les del nen, (noi, que si no s'enfada).
Em fa tornar a sortir mentre els omplo i el full també és en castellà, no sols això, tot el full és en masculí, res de en/na, no no, soc "hijo" dels meus pares... ja em diràs tu si als 48 anys he de posar el nom dels meus pares, ell ja és mort per cert!. Així que vaig posar unes "cuetes" a les "o", cosa que el va fer riure....
Un cop els vaig tinir plens vaig tornar a fer cua i és clar, no m'he em vaig poder estar de preguntar al mateix agent per quin motiu no teníen fulls de "llenguatge no sexista" i en català.
Crec que encara riu, va i em contesta que abans, deu fer 50 anys, només els pares anaven a fer aquestes gestions, les mares no podien signar aquests papers, però que jo no em preocupés, que ara ja podia signar!.
brrrrrrrrrrrrr, vaig comptar fins a 10, li vaig dedicar un somriure i li vaig dir: bueno, d'aqui 50 anys torno i signo els documents del besnèt, a veure si ja son "normalitzats"...
Això sí, li vaig dir amb un somriure y en la llengua del "país d'aqui al costat", ves que no hagi de trucar el meu fill gran que em vingui a treure de comisaria.

8 comentaris:

Anònim ha dit...

Doncs no diuen que per treballar de funcionari/a a Catalunya s'han de conèixer les dues llengües? Com passaria l'examen aquest paio?
D'altra banda, costa de creure que encara tinguin els impressos de la Dictadura!
Del tema Igualtat... què t'he de dir, encara ahir una dona em deia que nosaltres rai, que ja la tenim (els exemple que em va posar feien riure...).
Vinga, a veure d'aquí a poc que em tocarà anar a renovar el DNI si la cosa està més normalitzada.
Un petó, Joana.

Francesc Puigcarbó ha dit...

som allí on érem en molts aspectes, no se jo si t'haurien posat molta condemna per una potadeta ben donada allí on als homes ens fa més mal, per burru!

zel ha dit...

tament puc corroborar qués tal com dius, Joana, s'han ancorat al passat i encara hi viuen. No som res? Merda de país...

Petons, preciosa!

Garbí24 ha dit...

Es que encara la seva nomina la signa el generalisimo!!!!
quins cullons

Striper ha dit...

Las cosas de palacio canvian despacio..

TERESA ha dit...

No son 50 anys;en plena democracia voliam el meu fill i jo, posar.li el non catala, el van bategar Marcelo; i nosaltres voliem Marcel i hens ho van negar, fins que ell no va tenir la majoria de edat no ho podiam fer,per ser es va arreglar abans lo de la majoria de edat, que lo de la patria potestat ( LLEI DE ADULTERI) alguna tenia por de preso

Montse ha dit...

quins nassos!!!!!!!!!!!!!!!

pepi ha dit...

Encara estic rient!