Doncs sí, encara sí.....

Divendres al matí, que no treballava, vaig anar a fer una gestió a la Comissaria de Mataró.
En Martí marxa una setmana d'intercanvi musical amb l'institut a Alemania i em diuen que li cal un paper de permís per sortir del país al ser menor.
Lo primer que em va sorpendre és que has de pujar unes 20 escales per accedir, ni rampa ni punyetes, per sort no portava en Dídac. (Per cert, vaig haver d'accedir per l'escala on posa "Extrangeria"... deu ser per lo de Catalans?).
Un cop a dins un agent em pregunta, sempre en castellà, què vull, un cop explicat m'adreça a la cua on un grapat d'inmigrans esperen per recollir la seva tarja de residència.
Després de mitja hora em va tocar entrar, el senyor que em va atendre, molt amable això sí, no entén el català i em dona dos fulls per omplir amb les meves dades i les del nen, (noi, que si no s'enfada).
Em fa tornar a sortir mentre els omplo i el full també és en castellà, no sols això, tot el full és en masculí, res de en/na, no no, soc "hijo" dels meus pares... ja em diràs tu si als 48 anys he de posar el nom dels meus pares, ell ja és mort per cert!. Així que vaig posar unes "cuetes" a les "o", cosa que el va fer riure....
Un cop els vaig tinir plens vaig tornar a fer cua i és clar, no m'he em vaig poder estar de preguntar al mateix agent per quin motiu no teníen fulls de "llenguatge no sexista" i en català.
Crec que encara riu, va i em contesta que abans, deu fer 50 anys, només els pares anaven a fer aquestes gestions, les mares no podien signar aquests papers, però que jo no em preocupés, que ara ja podia signar!.
brrrrrrrrrrrrr, vaig comptar fins a 10, li vaig dedicar un somriure i li vaig dir: bueno, d'aqui 50 anys torno i signo els documents del besnèt, a veure si ja son "normalitzats"...
Això sí, li vaig dir amb un somriure y en la llengua del "país d'aqui al costat", ves que no hagi de trucar el meu fill gran que em vingui a treure de comisaria.