dissabte, 9 de gener del 2010

No pot morir mai....



La seva música, les seves cançons, el moviment dels seus malucs...
No pertany al que podem denominar un músic de la meva generació. Com poden ser Miguel Bosé, o també hauria estat Nino Bravo, Cecilia... i tants d'altres, no oblidem que soc una gran amant de la música i m'acompanya en cada instant de la meva vida.
Ara, de bon matí, fa molt de fret i prenc un altre café, escolto L'Elvis, per els seus 75 anys, per tants instants que m'ha regalat, tanta marxeta i a la vegada tendresa... les meves cames, soles, segueixen el ritme.
Va tenir la seva "part fosca", com tenim tots i totes, però la part "blanca i bona" va ser la millor, sense cap dubte.
Encara recordo una broma amb les amigues dels 15 o 16 anys.... Elvis, mou la pelvis!
Va morir, però com molts d'altres, mai ho farà per les meves orelles i els meus sentiments.


5 comentaris:

kika ha dit...

m'has fet venir ganes de posar-me'l avui... ara feia temps que no el sentia :-)

Anònim ha dit...

A mi algunes cançons m'agraden força, ahir també vaig pensar en ell i la seva música.
Petonets blancs.

Garbí24 ha dit...

el que sempre serà el rei de rock....tot i que jo no el vaig seguir massa....soc massa jove!!!!

Striper ha dit...

Ell sempre hi sera amb la seva musica, sempre!!

teresa ha dit...

Je a mi em recorda, quant ferent la seva primera pelicula i el meu germa gran em va prohibir que anes a veure.le, semble que podia afectar la meva inocencia; sort del meu pare que era especial i vam anar els dos junts; ho recordo de una manera especial.A i ens agradar als dos