dimarts, 5 de gener de 2010

No és el mateix....



Estar deprimida, que estar tendreta....
Aquests dies m'han preguntat això. Si estic "depre", i no, després de pensar una bona estona, de tant en tant penso, insisteixo que no, estic tendreta, dolceta, mimosa potser, però depre.... doncs no.
Cert que m'emociono en acabar un llibre que m'ha "enganxat", cert que les abraçades, potser les dono una mica més llargues, i les rebo.
També és cert que soc petonera, però no és pas cap novetat.
Cert que els missatges de cap d'any, no varen ser molts, però si molt intensos i emotius, afectuosos i divertits també, em varen emocionar.
També em va encantar, trobar un germà i una cunyada, per separat i sense estar previst, i fer una tassa de xocolata per recuperar forces al mig de Santa Anna.
Cert que m'emociona esmorzar amb aquella amiga que fa tants dies varem quedar, conversa íntima i afable entre un café amb llet i un entrepà de formatge, ben sec!.
Cert, també, que avui passejant al nèt i amb en Martí al telèfon m'he emocionat, son els dos homes més importants a la meva vida i s'ha de notar.
També m'han emocionat les visites dels fills i filla, de la jove, visites inesperades i amb molta tendresa, amb una pizza inprovisada i una llarga conversa.
No és dolent estar tendre, que la pell senti més que mai una carícia, que els llavis s'entretinguin una mica més en la besada, que unes lletres amables t'humitegin els ulls.
Cert que he vingut des de el parc central cantant al meu nèt el "Corazón Contento" i que ell no em treia l'ull de sobre, li agrada molt que li canti.
Tinc moltes coses per estar feliç.
Aixó no és estar "depre", aixó és.... sentir....

7 comentaris:

Glòria ha dit...

Això no és estar "depre", és sentir les emocions a flor de pell.
Felicitats per la teva tendresa.
Jo avui no tinc gaire "el corazón contento..."
Un petó dolç, Joana.

Striper ha dit...

De vegades es molt bonic poguer sentir a flor de pell.

Albanta ha dit...

I no deixes mai d'estar dolceta i tendra!!
Que bonic, Joana!!
Una abraçada tan llarga com vulgues.

garbi24 ha dit...

Dolces i tendres...estan més bones que agres i dures.
O sigui que ja pots estar contenta, un petò per la petonera.

Toni Soler ha dit...

Manifestar la tendresa hauria de ser més habitual, hem d'abusar del contacte amb els nostres sers estimats, en cas contrari, quan ens volem adonar és tarda.

(Llegir més d'un llibre alhora... fantàstic!!!)

Petons

Joana ha dit...

Que les emocions traspuin a través de la pell. Que es noti als uuls i als llavis. De què estem fets sinó de sentiments?
Jo aquests dies tinc la llàgrima fàcil però no hi fa res. Passo els pinzells i com nova!
Que tinguis uns bons Reis!

teresa ha dit...

Bons Reis Joana; tot i que sembla que no fa falta, ja tens el millor que es pot tenir, gent que t'estima i una familia llarga i estimade