Espurnes...

De flors, de mirades, de jocs de paraules, de mans que passen gots i somriuen, de plats rentats a quatre mans, de frecs involuntaris... o no.
D'invitacions inesperades, de missatges plens de tonteries i somriures un xic infantils, de buscar i triar alguna cosa que et quedi bé, però a la vegada sigui informal, que no has de sortir, però han d'entrar...
De dubtes amb el menú, de petons de benvinguda, de dubtes tontos i sincers, de xerrades al sofà mentre és va fent fosc, sense ni donar'te compte.
D'un café, i un altre i una copeta i unes galetes... i llibres i posar'se al dia, de vergonyes encetades i mai acabades, de papallones que et fan reviure instants passats..
D'espelmes que es van desfent i perfumant l'ambient.
D'un comiat tendre i petoner, d'uns dits que no es volen separar, d'una cita prevista, ja fora d'aqui, a la llum de dia, o la lluna...
És tan dolç el joc de la seducció...