dissabte, 19 de desembre del 2009

Quin plaer....


Un plaer gran, deliciós, que espero setmana darrera setmana, sola, o en companyia, tant és.
I potser és una tontería, potser si, però mentre preparo l'esdeveniment, cap un costat, cap a l'altre, li dono la volta, alliso, decoro, fins i tot planxo, ja gaudeixo per endavant de l'instant nocturn que en pugui gaudir.
Els dissabtes poden tenir a casa meva moltes mirades, molts colors, poden venir ben plens d'esdeveniments, com esmorzar amb la meva mare i els germans que "caiguin" per allà, com poden ser tranquils i solitaris. Poden omplir el nostre petit menjador de visites, de joguines del nèt o de persones fent l'aperitiu, però cap instant és comparable al plaer del vespre, quan obro els llençols i entro al llit.
No se què tenen, però el dia que els canvío, i això que ho faig sovint, sempre experiemnto un gran plaer quan m'hi poso.
Ja se, una tontería d'escrit, però em fa sentir bé...

6 comentaris:

Anònim ha dit...

No és cap tonteria, la vida està plena de petits plaers.
Bon dia i un petonàs amb abraçada, Joana.

kika ha dit...

cap tonteria. és un gust... i tant! :-)

Garbí24 ha dit...

Petits canvis que ens fan la vida més amena. També m'agrada aquesta sensació.

Striper ha dit...

No no es cap tonteria ficar-se entre un llançols acabats de posar no es un gran plaer.

Montse ha dit...

sisisi, és un plaer! jo canvio els llençols cada setmana i el primer dia és un plaer més gran que els altres dies, sembla una tonteria però no ho és!

Joana ha dit...

Mira si és un plaer que costa descriure'l de tant mmmm....
Els canviaré la nit de Nadal així a la sobretaula pensaré que encara me'n queda més d'un de plaer :)
Bon Nadal Joana!