Estar cinc dies a casa, avui és el cinquè que no surto al carrer, i no poder "aprofitar" el temps...
Sempre, durant la setmana, en el meu dia a dia, penso, tant de bò tingués més temps lliure per llegir, per veure una peli, per fer café amb tal o qual... però és clar, aquests cinc dies no he fet gaire bé res de tot això, la única persona amb qui he compartit sofà, llit i menjars te el mateix "problema" que jo, ni que ell ja ha "recuperat" la seva vida normal avui.
Estar malalt no tindria que estar renyit amb poder llegir però noi... el meu cap està del tot dispers, soc incapaç de llegir dues pàgines sense que els meus ulls es tanquin...
Tampoc mirar la tele, ni escoltar música, tant que m'agrada...
Porto, com qui diu, cinc dies mirant les musaranyes i estic del tot, aburrida... Sort de les trucades d'alguns amics i amigues, com no, dels fills i les joves, els germans i germana, però no sortir... uffff.
També algun paquet sorpresa trobat a la porta... que si uns bombonets, una revista, que si unes magranes peladetes i a punt de degustar, uns caramelets de menta....
A veure si demà ja deixo les "dècimes" que no em permeten tornar a la feina sense ser un "perill públic", han d'haver passat 24 hores... de moment no m'ha quedat un altre remei que demanar la baixa, la segona, si no estic equivocada, en 18 anys, l'altre va ser per parir...
De moment em conformo amb aquest paissatge que contemplo des de el sofà... poc més puc fer...
Sempre, durant la setmana, en el meu dia a dia, penso, tant de bò tingués més temps lliure per llegir, per veure una peli, per fer café amb tal o qual... però és clar, aquests cinc dies no he fet gaire bé res de tot això, la única persona amb qui he compartit sofà, llit i menjars te el mateix "problema" que jo, ni que ell ja ha "recuperat" la seva vida normal avui.
Estar malalt no tindria que estar renyit amb poder llegir però noi... el meu cap està del tot dispers, soc incapaç de llegir dues pàgines sense que els meus ulls es tanquin...
Tampoc mirar la tele, ni escoltar música, tant que m'agrada...
Porto, com qui diu, cinc dies mirant les musaranyes i estic del tot, aburrida... Sort de les trucades d'alguns amics i amigues, com no, dels fills i les joves, els germans i germana, però no sortir... uffff.
També algun paquet sorpresa trobat a la porta... que si uns bombonets, una revista, que si unes magranes peladetes i a punt de degustar, uns caramelets de menta....
A veure si demà ja deixo les "dècimes" que no em permeten tornar a la feina sense ser un "perill públic", han d'haver passat 24 hores... de moment no m'ha quedat un altre remei que demanar la baixa, la segona, si no estic equivocada, en 18 anys, l'altre va ser per parir...
De moment em conformo amb aquest paissatge que contemplo des de el sofà... poc més puc fer...
7 comentaris:
són quatre dies la grip A. Cuida't
Nena aprofita i repsa una mica.Millorat.
Vinga, ànims! Això ja està. Estic per dir-te que jo gairebé agrairïa uns dies de descans total...
Petonets, nanit!
Va que això ja va de devallada...Ara sembla que et quedes fet un quatre, un quadre i tot plegat. A la meva empresa cauen com mosques!
Un bombó virtual per animar-te!
reposa i no vulguis fer res. aprofita l'oportunitat que tens de fer-ho.
espero que et passin els mals aviat.
stres estaba convençut de que ja estaries millor avui, demà et truco que avui se m'ha passat :-/
quant estàs bé no et pots quedar i quant vols sortir t'has de quedar, es una mica putada, però tot passarà.
Ja falta poc
Publica un comentari a l'entrada