dilluns, 2 de novembre de 2009

No és cap delicte..



I malgrat tot, quan ens pasa, almenys a mi, ho intentem amagar, disimular, com si ens donés vergonya sentir i estar d'aquesta manera.
Estic tendra, ho reconec, per res en concret i per tot, potser els canvis, tan propers ja, em fan volar el cap a molts anys endarrera, en altres situacions i moments, i encara que no em dòl mirar endarrera, ja fa molt que no, sí recordo situacions i persones que han pasat per la meva vida, moltes d'aquestes persones ja no hi son i les recordo amb un enorme afecte, amb una tendresa infinita, del sentit de l'amistat i la reivindicació d'aqueslls moments, ara, ja, tan llunyans.
Em pasa sovint i pocs cops ho amago, estic tendra, més que un "sobao pasiego" acabat de sortir del forn, tendra però no trista, no confonguem.
Amb ganes d'abraçades i petons, decidint a qui truco i explico, amb qui sopo, a qui petonejo més, és un gust pensar que encara tinc tanta gent per poder fer-ho. Els canvis, quan son a millor, s'han d'explicar, per evitar confusions i males interpretacions i jo, si alguna cosa tinc, és que parlo clar.

Aquestes fotos, m'han arribat des de Montreal, algú que considero una gran persona, i no parlo del tamany, m'ha fet arribar les mateixes i digueu... és bonica o no la tardor?.
Gràcies David, la distància et fa fer escrits més tendrets també.

5 comentaris:

Striper ha dit...

Si per degracia amagem aquest moments, i a lapregunta de com estas?
Respone,vaig fent.

Glòria ha dit...

Evidentment! No és cap delicte! I al teu cas ho entenc perfectament, ahir t'ho vaig notar... l'abraçada va ser forta.
Temps a temps.
Les fotos fantàstiques.

garbi24 ha dit...

Gaudeix del teu moment....

Albanta ha dit...

Tota mena d'emocions i sentiments ens fan més humans i més propers als demés... Si que és cert que segons quins d'ells els reserve per a segons quines persones i els amague a unes altres. Però cap vergonya ser sensible.
Un petó molt fort guapa,

Els colors de la tardor són simplement fascinants

Toni Soler ha dit...

Quan fem una parada i mirem al nostre voltant, llavors som conscients del que ens falta. Les fotografies precioses, m'encanta la tardor en la muntanya, tan ric en colors.

Petons