dissabte, 7 de novembre de 2009

I què son 30 anys?...


Si han passat per davant meu a una velocitat increible...
Si s'han filtrat a la meva vida com la sorra de la platja entre els dits de les mans...
I el miro i reconec aquell nadò que tant em va acompanyar, just acabats de fer els 18 anys, allà, als meus braços, tremolosa jo per por d'estar a l'alçada, de ser una bona mare...
Aquell nen entremeliat, juganer i cridaner, petoner i bon menjador,com ara ho és el seu fill, que s'amagava darrere les cortines i reia a ple pulmó perquè jo feia veure que no el trobava...
Deu ser, crec jo, el fill que més sustos m'ha donat, gaire bé segur que sí, però també un munt de satisfaccions, un munt d'abraçades en els meus desamors, m'ha fet de vegades de pare i animador i ara, que encara ens separen aquest 18 anys, a mi, em costa veure l'home que ja és, amb la seva família feta i tant treballador com és. No em costa pas per motius de possesió, més aviat perque per una mare, un fill, per més que medeixi i creixi, sempre serà el seu... nen.
Dimecres li varem fer un sopar sorpresa, i allà el vaig mirar i mirar, intentant que no s'adonés, era al meu costat i efectivament, ja és tot un home.
El meu fill Carles avui fa 30 anys, i encara no entenc com han passat tant depressa.
Aquesta foto de sota és de l'estiu del 81, estava embarassada del segón, en Daniel, tenía 20 anys...

7 comentaris:

creatiu ha dit...

Ostres no sóc adoptat doncs? :-D

Glòria ha dit...

Je je je, Dani...
Com passa el temps, i això que hi ha de tot, que si tot fossin flors i violes...
Salut!

Martí6 ha dit...

Bé, jo no me n'enrecordo de gaire temps enrere, però n'estic segur de que cap dels teus fills en tenim cap queixa, de tu.
Avui fa 30 anys que vas ser mare. Felicitats a tu també, per la part que et toca!
Perquè tinc uns germans i germana maravellosos i una mare estupenda!
1 petonàs!

Un dels fills que vas parir.

teresa ha dit...

30 años no son nada, igual que el tango, felicitats a tots per ells

Joana ha dit...

Felicitats a tost 2! El temps...passa que vola :)
Bon cap de setmana Joana

garbi24 ha dit...

el el que tu dius...que son trenta anys, res una bufarada, quant ens n'adonem ja hauran passat trenta més.
Mentrestant gaudeix-ho al maxim

Elisabet ha dit...

mmmm.......i jo on era????jejejejeje!!!!!Molt maco l'escrit.Muak!!!!