dilluns, 23 de novembre del 2009

De lluny....


Et veig venir, de lluny, no diferèncio el teu rostre, però sí la teva manera de caminar, tan caracteristica, tant decidida. Les teves passes llargues i segures, el teu mirar si soc al balcó i t'espero, la teva mà alçada que em saluda, el somriure ample i generòs dels teus llavis, i jo, feliç, et contemplo.
Arribes a dalt de l'escala i allà em trobes, amb la porta oberta i els braços preparats per abraçar-te, petonejar-te.
Aquelles espurnes del meu estòmac senyalen que fa dies que no et veig. Em recorden que ets aqui, ni que sigui via mòbil, via mail, via pensament...
No soc creient, gens ni mica, però crec en les persones, encara..., crec que amb algunes "sintonitzem", connectem de manera especial. És el nostre cas.
Digues si no, com pot ser que sovint coincidim en enviar un missatge al mòbil, gaire bé de manera instantània. Com, sovint, asseguts al sofà, agafats de la mà, ens mirem de reull i s'ens escapa el somriure.
Et veig venir, i surt el sol, sigui l'hora que sigui. És tant bonic sentir així...

6 comentaris:

Joana ha dit...

És fantàstioc Joana! Que duri per molts anys i que surti el sol sovint...cada dia si pots er :)

Montse ha dit...

el mateix et dic: que surti el sol cada dia!!!

Striper ha dit...

Que surti i es posi cada el sol amb laa agafada. Bon Dia.

Carles Dresaire i Gaudí ha dit...

"No soc creient, gens ni mica, però crec en les persones".

La frase m'agrada, en que quedem, o en que "creiem"? jeje, Creus o no?

TOTS, creiem en alguna cosa, que no és tangible, TOTS, creiem, o intuim, o sabem que hi ha coses que se'ns escapa de les mans (positivament), alguns hi posem nom (Déu), d'altres en diuen sort, atzar.... d'altres en dieun Energies,....

Anònim ha dit...

Crec que endivinaria qui és aquesta persona tan especial...
Bon dia, Joana!

Garbí24 ha dit...

La flama ja està encesa...ara només cal arramblar-si per rebre la seva escalfor i sobretot mantenir-la