O sí...
Tiro uns anys enrrera la meva memòria i recordo una història que algú em va explicar fa uns ays, recordo que em vaig quedar amb cara de "paparra" doncs ho vaig trobar del tot impossible.
Amb el temps, començo a pensar que potser sí ho és.
Aquesta persona, molt afectada per cert, em va explicar que algú de la seva família tenia càncer i que aquest havia estat provocat per el patiment que una tercera "persona" li havia provocat, el neguit i l'angoixa.
Ho vaig trobar molt increible i no li vaig respondre, no sabia què dir.
Ara, en aquest instant de la meva vida, jo, que estic patint el mateix, sense motiu ni necessitat, crec que potser sí és possible, l'angoixa diaria, el neguit de veure patir i manipular la persona que més m'estimo al Món, els nervis i el no dormir, potser si acaben per fer.me mal, de fet, n'estic gaire bé convençuda, tant i tant de patiment induit ha de provocar seqüeles, encara no visibles, però potser si amb el temps.
Aquests dies estic callada, escric, sí que ho faig, però coses personals, per no oblidar, per tenir la memòria fesca a nivel personal i també professional, les armes estàn preparades, i els cabrons volen.... ni que fins i tot els mès "hàbils" un dia o un altre, cauen del pedestal.
Potser sí que els malparits provoquen malalties, no en tenen prou d'arruinar la vida de les persones, emocionalment i econòmicament, les han de veure destruides, sols així descansen.
6 comentaris:
Doncs si que es posible, i si ha gent tant malparida. Peto.
Diuen que el temps posa a tothom al seu lloc no?? Doncs això mateix....Temps al temps....
Aquest subnormal rebrà el seu merescut tard o d'hora i de la persona que menys s'ho espera. I si llegeixes això se t'hauria de caure la cara de vergonya voler donar lliçons de moral a aquestes alçades, no se si t'has donat compte però arribes tard!
Dons noia jo si crec que el patiment i l'angoixa pasant factura;no ara quant estas en la batalla. Si despres quant sembla que tot esta pasat, surt tot i sobre tot en les persones que sempre vols ser forta
Cancer potser no, però moltes altres seqüeles si que poden causar. Cal evitar aquesta mena de persones com si fossin un virus!
Ho sento molt, Joana, però si, tens raó, les malalties greus sempre venen després d'haver passsat un estat d'angoixa o un tasbals que t'ha produit molt patiment.
Tots els traumes, fisics i Psicologics, sempre passen factura.
Per la bona gent com tú, que sempre et preocupes dels altres i que de tot en fas una lluita personal, hi ha molts números.
No et puc aconsellar que ten apartis, perquè ja se que no es possible, ho he viscut a la meva propia sang.
Ànims Joana, i si em necessites, només has de xiular.
Una forta abraçada.
Publica un comentari a l'entrada