dissabte, 23 de maig de 2009

De mare a mare....





Encara que en aquest cas, vosté, no ha actuat pas com una "senyora".
Quina mare va a l'escola d'el fill d'una altre a malparlar de la mare "pròpia" ni que li demani el nou nòvio i més tenint confirmat legalment que no te raó?. Quin poc estil, de tot en diuen mares....
Jo mai ho faria, tampoc mai em posaria en les "disputes" ni "discurssions" d'una altre parella, a no ser, que m'interessi fer merder, que segur és el cas, és clar que jo soc una senyora en qualsevol circumstància, això sí, si em toquen els meus fills, trec els ulls a qui calgui, si algo soc, és una bona, molt bona mare i mai consentiria això. Soc una lleona, tal com sona, no em provoqui gens ni mica, ho em trobarà.
Però és clar, no li interessa el "bon rottlo" imperant fins el moment, imagino que les inseguretats personals provoquen aquestes coses. Sempre, durant molts anys, m'he avingut a a qualsevol canvi demanat, per la part contraria, que jo no necessito mai fer canvis. Estigui ben tranquileta, qui va marxar va ser servidora i n'estic encantada.
Quan una persona, dona, és mare, protegeix lo seu, però és de mala mare, "tirar" contra les altres, siguin ex o algú que passi per allà.
La lectura senzilla... oppss... ara aquesta te gelosia..... si sabessiu com vaig cel.lebrar la notícia, al mes d'agost quan acabada de tornar de vacances m'ho varen venir a dir..... cava i tot vaig beure, jo, que mai bec!, per fí em sentia lliberada... però no, va resultar que ara tinc el doble de problemes i és clar.... si fos jo, intentaria posar pau, però no li convé oi?.
A tots els divorcis tenim dues verssions, la meva, encara està per explicar, fora dels més íntims ningú pot dir que hagi "carregat", però potser ha arribat el moment de fer caure un "mite", que ha resultat ser.ho de fang.
Benvolguda "senyora", menys missa i més ser persona, més "piatosa" soc jo, amb tots els meus pecats a l'esquena.
Per cert, sap que hi ha denúncies per assetjament religiós a menors?.
Apa, amb afecte, cuidis de les seves coses i deixi'm a mi les meves, que jo , a vosté, morena, no la menciono, mai!, no m'interessa gens ni mica. Segui a primera fila i no miri endarrera, als del galliner, no ens cal.
I al meu fill, ni el mencioni.
(per suposat, qualsevol semblança amb la vida real... és pura ficció)

6 comentaris:

Joan P. ( JAPS ) ha dit...

És una historia fictícia que vaig escoltar a Galícia, i deia, que les més piadoses de cop al pit i de confessió amb comunió diària, varen resultar les que més delit de bruixeria tenien, el motiu era per què no fossin descobertes amb els seus visis i pecats.

Agua que no tienes que beber dejala correr.

Una abraçada.

F.Puigcarbó ha dit...

co0m jo ho puc dir, hi ha molta filla de p... suelta. Calma, el més important en aquests casos es conservar la calma, i deixar passar el temps...

cuida't

Montse/Arare ha dit...

ostres... ficció? vols diiiiiiiir?
ÔÔ

pepi ha dit...

Sempre tan clara noia.

creatiu ha dit...

Jo estic molt tranquil perquè per sort en M és molt intel·ligent, l'altre em fa pena perquè no sap on s'ha posat, pero suposo que aquestes coses son típiques de la gent mal follada.

Anònim ha dit...

Però Joana, em sorprens, encara no has entès que els/les de misa hi van cada diumenge a expiar els pecats de la setmana per seguir pecant el dilluns següent i així fins a l'eternitat!

Ja ho deia Marx (en Grouxo no, l'altre) que la religió és l'opi del poble i amb altres coses potser no tenia raó, però amb aquesta més que un Sant.

Una bona hòstia (ep, de les que donen a Santa Maria) és el què necessita l'interfecta.

El de no ficció té nòvia? Si que estic desconectat del la city! I a més deu ser MTV! Veig que el mercat s'ha tornat molt poc selectiu!

Sergi Bonamusa