"Atac" de tendresa...

De tant en tant les tinc aquestes coses, sense un motiu aparent, ni condició que ho provoqui, tinc un "atac" de tendresa, em fa falta algú que m'abraci rapidament, fort i amb ganes. Com és evident una no te sempre a mà qui ho faci, ell, el meu gran abraçador, no sempre és per aqui, encara que sí és el que ho fa més sovint.
Des de dijous, que és molt conscient de la meva preocupació, està si cal, més atent i pendent i jo li agraeixo molt, em preocupa, però ell es preocupa per mi i encara ens unim més, i aquest lligam que sempre hem mantingut, ara, si això és possible, encara és més estret i fort. Se que ja opina i ho fa de manera clara, jo l'escolto i el respecto, se que també ho agraiex.
Total, aquest matí, esmorzant unes torrades, em mira el miro i sense motiu ens hem emocionat els dos, ves quina tonteria no?, doncs per nosaltres no ho ha estat pas, aqui ha vingut l'atac de tendresa, ni que sempre m'inspira, avui ha estat de lo més especial.
Llavors els dos amb els ulls negats, hem seguint esmorzant i fent les coses de cada dissabte, com qui no vol, però sense paraules els dos sabem....
Ara, que ha sortit amb el seu germà gran a comprar un detall per la meva jove, demà és el seu primer dia de la mare i s'ho val, he posat en Tomeu i he aprofitat per deixar anar un munt de llàgrimes, la Arare avui diu que està "toveta", deu ser la primavera, jo més aviat, estic feliç però tendreta.
Aquesta tarda, per fí!, vaig a veure l'expossició de Sorolla, que demà tanquen i aniré amb en Martí i en Dídac, àvia i mare... espero arribar bé!