I amb tota aquesta força que darrerament penso que em falla, ahir vaig fer un dia complert, del tot.
A primera hora esmorzar amb "Ella", sempre transmet certa tranquilitat i a mi em va anar bé per parlar i treure. La veritat, te una "Santa paciència".
El migdía i principis de la tarda les vaig passar endreçant i fent neteja, entretinguda, així no "barrunto" ni faig anar tant el cap, a més, treure l'Elmer també relaxa,
A les 7 reunió a l'Esplai, estic recollint informació sobre els casals d'estiu que ja s'acaben les inscricpcions i s'ha de buscar bé.
A les 9 teniem un sopar sorpresa, le meva cunyada Amparo feia 50 anys, ningú ho diria doncs està estupenda!.
Allà vaig retrobar persones que no havia vist en 10 anys!, quan ella en va fer 40 i feia poquet que la coneixiem. Una taula de 50 persones, una per any :), amics, família, en fí, tot bé. Llàstima dels fumadors que em varen donar una mica la nit, en tenia davant i als dos costats!, sort, també, de la simpatía de tot plegats, el meu nebot i la dona, un amic de l'Amparo que no recordo el nom però treballa a la Nestlè i va ser super afectuós. La'mbient va ser delciós, ella, la meva cunyada, ha sabut envoltar la vida de persones que l'estimem, la seva genorositat i saber estar ho ha provocat, és una gran persona.
La sorpresa de la nit, l'actuació de Cavall Bernat, havaneres, la meva cunyada n'és una gran "fan" i el meu germà Jaume un gran detallista, va començar a plorar com una magdalena!, no ser pas si mai l'havia vist tan emocionada.
Varem cantar, fer volar mocadors, i com no, mirar el noi de l'acordió!, quin bombonet i quin somriure!!
Total, he anat a dormir casi a les 2 de la nit, però de veritat, estic, nova....
A veure si avui em fan arribar alguna foto!
El migdía i principis de la tarda les vaig passar endreçant i fent neteja, entretinguda, així no "barrunto" ni faig anar tant el cap, a més, treure l'Elmer també relaxa,
A les 7 reunió a l'Esplai, estic recollint informació sobre els casals d'estiu que ja s'acaben les inscricpcions i s'ha de buscar bé.
A les 9 teniem un sopar sorpresa, le meva cunyada Amparo feia 50 anys, ningú ho diria doncs està estupenda!.
Allà vaig retrobar persones que no havia vist en 10 anys!, quan ella en va fer 40 i feia poquet que la coneixiem. Una taula de 50 persones, una per any :), amics, família, en fí, tot bé. Llàstima dels fumadors que em varen donar una mica la nit, en tenia davant i als dos costats!, sort, també, de la simpatía de tot plegats, el meu nebot i la dona, un amic de l'Amparo que no recordo el nom però treballa a la Nestlè i va ser super afectuós. La'mbient va ser delciós, ella, la meva cunyada, ha sabut envoltar la vida de persones que l'estimem, la seva genorositat i saber estar ho ha provocat, és una gran persona.
La sorpresa de la nit, l'actuació de Cavall Bernat, havaneres, la meva cunyada n'és una gran "fan" i el meu germà Jaume un gran detallista, va començar a plorar com una magdalena!, no ser pas si mai l'havia vist tan emocionada.
Varem cantar, fer volar mocadors, i com no, mirar el noi de l'acordió!, quin bombonet i quin somriure!!
Total, he anat a dormir casi a les 2 de la nit, però de veritat, estic, nova....
A veure si avui em fan arribar alguna foto!
7 comentaris:
Hola Joana, arribo a ca teva a través de blogs amics. M'hi he passejat i m'ha encantat. En Penya t'agrada, oi? Jo també sóc de Mallorca, prop del seu poble.
En directe té molta força aquest home.
Tenim coses en comú, sobretot ideològiques. T'enllaçaré per anar-te llegint.
Salutacions i fins aviat, et deix el meu enllaç per si et ve de gust passar-te per les coses meves, a l'lla.
Bon cap de setmana wapa!
Els nostres esmorzars ja són un classic... i per molt que durin!!!
Paciència... amb certes persones em costa; amb tu, cap problema, encantada!
Vas tenir un dia ben bonic, ja t'explicaré el meu.
Petonets i avui a reposar.
Joana, Joana...acabo de recórrer de dalt a baix i de dreta a esquerra, (és un dir, links cap aquí i cap allà...). Bé, no sé com dir i què dir, ho tinc al cor com un sentiment de proximitat i alhora d'impotència, ara voldria poder-te fer una gran abraçada, com ell, el gran abraçador (sí, ja sé de què parles, a casa meva n'hi ha un)
No et deixis véncer ni per la teva por, ni per la dels altres, mira endavant, i, quan sentis que no pots, dorm, ni que sigui amb ajuda de qualsevol pastilla, dormir també cura, igual com l'amor i la companyia.
No és espai per dir gaire coses, però em sap greu no poder-te fer companyia. Una super abraçada i molts petons.
Una abraçada ben forta, reina mora. El noi de l'acordió, guapo,guapo!!!
Uhhh m'agraden molt les havaneres.
Hola!
Sóc la Laura Flores, de Les Filles de Lilith (el primer programa de ràdio dedicat a les dones!!). M’encantaria que fessis un cop d’ull al nostre blog http://lesfillesdelilith.blogspot.com/ i escoltis l’últim programa on vam parlar sobre la posible nova llei d’avortament. Fem força a la Blocesfera femenina i feminista!! (Per cert, en properes tertúlies a Les Filles de Lilith sobre actualitat femeina ens agradaría comptar amb tu…)
Publica un comentari a l'entrada