Aquesta n'ha estat una.
Una setmana que ha passat tan ràpida que ni tan sols podria recordar els detalls, fora de l'alegria de la placa al meu tiet i potser el dia de Sant Jordi, recordo tan sols anar a mil tot el dia, per tant, també tota la nit, no se deixar la feina enrrera.
És ben normal que quan es fan canvis faci falta un temps, per totes les parts, per situar i estudiar possibilitats, però no sempre trobes qui està disposat a esperar, això m'ha provocat uns primers dies de setmana terribles fins que dimecres vaig decidir que pas a pas, com sempre i sense descàns, com sempre també, aniria fent.
Tinc la taula del despatx, bueno... imagino que encara és allà doncs l'ordinador no vola!, col.lapsada de papers que esperen, de cartes pendents, i no ha començat pas la campanya!.
Tins potser 30 mails pendents, sols he respost les coses urgents i prou.
I treballar a aquest ritme, doncs provoca un estrés important, avui a les 7 m'he despertat pensant si havia fet un pagament, o no.... ja no he pogut dormir més.
I com m'agradaria tenir més "patxorra", senyor....
El dia de Sant Jordi, una cosa maca havia de passar enmig d'aquesta feinada, apart de rebre roses de tot.hom que esperava, vaig donar una volta per la Riera i la Rambla abans d'anar a la feina, sobre les 3 de la tarda, va ser del tot impossible comprar cap llibre, un munt de gent apretada i acalorada m'ho va fer una missió impossible i això que sabia el llibre que volia, el de Gaspar Hernàndez, El Silenci, potser perquè en necessito ara mateix o potser perquè quan em va entrevistar per el seu programa, Una nit a la Terra, em va encantar.
Total, avui aniré al Robafaves i el compraré. A veure si una bona volta per Mataró, em relaxa una mica, ja que no puc marxar a Queralbs.... el millor lloc del Món per relaxar el meu esperit, la foto la vaig fer allà.
Una setmana que ha passat tan ràpida que ni tan sols podria recordar els detalls, fora de l'alegria de la placa al meu tiet i potser el dia de Sant Jordi, recordo tan sols anar a mil tot el dia, per tant, també tota la nit, no se deixar la feina enrrera.
És ben normal que quan es fan canvis faci falta un temps, per totes les parts, per situar i estudiar possibilitats, però no sempre trobes qui està disposat a esperar, això m'ha provocat uns primers dies de setmana terribles fins que dimecres vaig decidir que pas a pas, com sempre i sense descàns, com sempre també, aniria fent.
Tinc la taula del despatx, bueno... imagino que encara és allà doncs l'ordinador no vola!, col.lapsada de papers que esperen, de cartes pendents, i no ha començat pas la campanya!.
Tins potser 30 mails pendents, sols he respost les coses urgents i prou.
I treballar a aquest ritme, doncs provoca un estrés important, avui a les 7 m'he despertat pensant si havia fet un pagament, o no.... ja no he pogut dormir més.
I com m'agradaria tenir més "patxorra", senyor....
El dia de Sant Jordi, una cosa maca havia de passar enmig d'aquesta feinada, apart de rebre roses de tot.hom que esperava, vaig donar una volta per la Riera i la Rambla abans d'anar a la feina, sobre les 3 de la tarda, va ser del tot impossible comprar cap llibre, un munt de gent apretada i acalorada m'ho va fer una missió impossible i això que sabia el llibre que volia, el de Gaspar Hernàndez, El Silenci, potser perquè en necessito ara mateix o potser perquè quan em va entrevistar per el seu programa, Una nit a la Terra, em va encantar.
Total, avui aniré al Robafaves i el compraré. A veure si una bona volta per Mataró, em relaxa una mica, ja que no puc marxar a Queralbs.... el millor lloc del Món per relaxar el meu esperit, la foto la vaig fer allà.
(mecachis, s'ha acabat el llibre que volia, aixi que he agafat un altre que també em feia gràcia, El Club de los Viernes).
2 comentaris:
Hola, quin estrés, noia! Me n'alegra que un dia el passesis bé.
Ens veiem!
Nena: para una mica que et posaràs malalta.
Petons
Publica un comentari a l'entrada