dijous, 9 d’abril de 2009

Lo prohibit....




Què fa que una cosa ens sigui més temptadora, més dessitjada, més esperada, més anhelada, que ho esperem impacients, que les hores semblin dies, que perdem el temps mirant l'infinit, que el pessigolleig d'estòmac ens impacienti i fins i tot ens provoqui mal humor, que l'espera es faci eterna, que fins i tot la pell, ens faci estar més sensible?.
Lo prohibit, sense cap dubte, en l'àmbit que sigui, de menjar, de beure, de mirar d'amagat....
Però cap, en cap situació ni moment és més temptador.... que el sexe prohibit, que no està ben vist, que no ens pertany, la pell que amb sols el seu tacte, ja gaudim... això, encara el fa més temptador.
I de vegades ens conformem, acceptem que no pot ser, ho deixem passar....
De vegades, les coses "prohibides" son les més agradables....

5 comentaris:

Albanta ha dit...

Joana, coincideix amb tu que aquesta circumstància de prohibició fa quelcom més excitant... I em pregunte... que passaria quan un amor, una relació deixa de ser "prohibida"? Seria igual d'intensa?
Quan s'aconsegueix allò tan "prohibit" pense que perd algo del seu encant.

zel ha dit...

Calla, calla, que ara mateix m'estic fotent un fuet sencer i ben prohibit que ho tinc, però...

I amb l'amor i el sexe, és igual...

Montse/Arare ha dit...

calla, calla, de vegades, dius? sempreeeeeee!!!
jo m'estic fotent la xocolata que vaig acabar comprant ahir al mercadona (diu sense sucre però engreixa igual) i com més prohibida està, més bona és!

;)

disfruta, Joana, que són quatre dies i un d'ells plou i els altres ens els passem dormint!

Jesús M. Tibau ha dit...

perquè els humans som així, curiosos per naturalesa, amants del risc, amb un desig etern d'anar més enllà, de superar-nos, de transgredir les normes

Toni Soler ha dit...

Jo crec que tenen la mala costum de prohibir-nos tot allò que ens agrada i per això ens veiem inevitablement impulsats a creuar la frontera.

Petons