dimecres, 15 d’abril de 2009

"Llepes".... també coneguts com "pilotes"...



Una amiga, tot prenent un café aquests dies que tenim més temps, m'explica la situació que viu a la feina, situació cruel a la vegada que ridicula.
Te un company que "vijila", en nom de l'empressa i sense que ningú li hagi encomanat la feina, però aquesta "persona", aspirant fustrada de "jefito", s'ho ha encarregat ella mateixa.
La cosa és que de vegades va de company i confident, sobre tot per carregar contra d'altres companys i companyes de l'empresa, i d'aqui a qui, va de jefe.
Alguna vegada, aquesta amiga li ha remarcat el fet de que no és pas un jefe, només una peça més de l'engranatge de l'empressa, però aquesta "persona", dale que dale!.
La meva amiga també ha pogut notar i comprovar, que els de debò, els que manen, estàn informats sempre dels detalls de la empresa, de les coses petites dels treballadors i treballadores de la mateixa i és clar, no ha calgut preguntar qui ha inforat, era evident. Això sí, escombrant sempre cap a casa.
Estàn convençuts que la empresa sense ells no funciona, però ni imaginen lo tranquils que estàn quan no hi va.
També és curiós que aquesta "persona" faci el que vol, entra i surt a l'hora que li interessa, a comprar, a fer gestions personals, si no ve sempre te una excussa "perfecte" per justificar, l'absència etc...
Però aiiiii sí qui un dia falta és una altre persona, per més que aquesta justifiqui, llavors indaga, crea mal ambient, xafardeja i no para finc crear un dubte, mai raonable, sobre els companys i companyes.
Tot per ser ben vist per "la patronal", i és clar, jo, innocent, li he pregutat a la meva amiga.... i qui vijila al vijilant?, la resposta ha estat contundent, ningú!
De tot en diuen companys de feina, a mi, em fan un fàstic insufrible aquestes persones i lo trist, cada cop en podem veure més.
Son persones que jo denomino, fosques....

4 comentaris:

Glòria ha dit...

Conec una persona que per la seva professió ha treballat al costat de molta gent, gairebé sempre homes. Abans en deia companys de feina, amb el temps va passar a dir-lis: "persones coincidents laborals"... És la realitat, amb algunes, només ets coincident laboral.
Bona feina!!!

Striper ha dit...

Aquesta mena de persones, es tenin que sentir molt soles i malament no?

Joan P. ( JAPS ) ha dit...

D´aquestes persones n´ha a tot arreu, i és creuen que els seus amos (son esclaus i miren per els interessos d´algú que ells creuen imprescindible) els tenen en gran estima i confiança.

No és pas així, els fan servir com gossos d´atura o de presa, com que tot u xerren tampoc li expliquen gaire cosa, no fos que també el fessin el mateix.

Ja moltes maneres de fer-li sapigue que no actua prou be, u podria explicar al detall, i la veritat, és que funciona, ja que tothom te vergonya i certes situacions imposen una mica.

Pobres persones, quina llàstima que fan; això si, donen pel sac.

pepi ha dit...

M'agrada això de "coincidents laborals" ja que algunes no arriben ni a companys!