dijous, 2 d’abril del 2009

"Arrebatada"....



Tenim un problema, tu i jo, cada vegada que ens veiem acabem igual.
Els dos sabem que no ens convé, que tanta passió pot ser perjudicial i ni que mirem de coincidir poquet... quan ho fem... esclata el "big-ben".
He arribat a canviar el recorregut per no veure lo maco que estàs, fosquet, aquesta debilitat meva per lo fosc, temptador, provocador diria... tu em provoques i ja saps... la carn és dèbil i jo caig de quatre grapes!
Lo nostre és certament malaltís.
Però cap dels dos ho podem evitar, acabem junts, poques vegades, però molt intenses, acabem amb un esclat, diria que orgàsmic, de lliberació de substàncies i liquids variats, de salivació potent i agradable.
Un cop hem fussionat els nostres sabors, olors, gustos i ens hem desfet l'ún en l'altre, ve el panadiment, venen els remordiments, però el gustet ja està fet, total, el perill només és... númeric!
Ferrero Rocher.... quin vici!

6 comentaris:

Joan P. ( JAPS ) ha dit...

Mai n´ha prou de passió, sigui la que sigui, no et sentis malament per tenir aquestes ni altres temptacions.

Petonets suaus

Anònim ha dit...

Visca els bombonets!!! I les tentacions...

Striper ha dit...

Tens ferrero roche , bombons , esperem que ving.

Albanta ha dit...

Saps Joana?? A aquesta temptació no pense renunciar mai!!!!

El veí de dalt ha dit...

No m'ha quedt clar si el vici és el Ferrero o el Rocher...

Elisabet ha dit...

jajajajaja!!!!Molt bo l'escrit....