Ufff quin ensurt!
Resulta que tenia pensat un escrit d'aquells una mica... "picants", fa dies que no en poso cap i no pas perquè ja no sigui jo "picantona".
Quan he entrat al panell he vist que aquest és el meu escrit 600!!, mare meva, mai hauria pensat jo que durés tant aqui, que de vegades crema una mica escriure en públic, però encara em queden les ganes i com no, la força per fer.ho.
I què he descobert des de aquell primer escrit de febrer del 2006, ni que aqui surti abril, i que tan sols va consistir en una poesia "robada"?, doncs seria de vertigen llegir.ho tot, la meva vida s'ha girat, l'he girat, com un mitjó, no queda res, gaire bé, dels primers escrits, queden, com sempre, els fills, els amics i amigues, alguns companys i companyes, i d'altres que em varen donar la benvinguda en el seu moment, alguns, poquets per sort, ara em fan "morritus", soc un "problema", coses aixi d'encantadores, és curiós com en opinar en "obert" canvien les coses.
Han passat tantes coses en 3 anys que gaire bé espanta veure.ho tot, però aqui seguim, en peu. He deixat persones, n'he trobat de noves, he estat àvia, he intentat, a la fi, gaudir.
També anyoro algunes persones que han plegat d'escriure, encara que sembli una tonteria ens acostumem a llegir el que trobem per aqui i establim certs contactes, fins i tot amistats, després sap greu, és evident.
En fi, crec que sempre s'ha de mirar endavant, el passat no és més que això, passat, ha de quedar enrrera, ni que alguns tinguin mania persecutòria i vegin fantasmes on no n'hi ha.
Arribaré als mil?.
Resulta que tenia pensat un escrit d'aquells una mica... "picants", fa dies que no en poso cap i no pas perquè ja no sigui jo "picantona".
Quan he entrat al panell he vist que aquest és el meu escrit 600!!, mare meva, mai hauria pensat jo que durés tant aqui, que de vegades crema una mica escriure en públic, però encara em queden les ganes i com no, la força per fer.ho.
I què he descobert des de aquell primer escrit de febrer del 2006, ni que aqui surti abril, i que tan sols va consistir en una poesia "robada"?, doncs seria de vertigen llegir.ho tot, la meva vida s'ha girat, l'he girat, com un mitjó, no queda res, gaire bé, dels primers escrits, queden, com sempre, els fills, els amics i amigues, alguns companys i companyes, i d'altres que em varen donar la benvinguda en el seu moment, alguns, poquets per sort, ara em fan "morritus", soc un "problema", coses aixi d'encantadores, és curiós com en opinar en "obert" canvien les coses.
Han passat tantes coses en 3 anys que gaire bé espanta veure.ho tot, però aqui seguim, en peu. He deixat persones, n'he trobat de noves, he estat àvia, he intentat, a la fi, gaudir.
També anyoro algunes persones que han plegat d'escriure, encara que sembli una tonteria ens acostumem a llegir el que trobem per aqui i establim certs contactes, fins i tot amistats, després sap greu, és evident.
En fi, crec que sempre s'ha de mirar endavant, el passat no és més que això, passat, ha de quedar enrrera, ni que alguns tinguin mania persecutòria i vegin fantasmes on no n'hi ha.
Arribaré als mil?.
9 comentaris:
Per molts anys!!!!!!!!
i tant que si! els mil ja els tens a tocar! per molts posts!!!
Guapisima per molts anys et poguem llegir. Petons.
Com ho saps, que arribaràs els mil!!!
Cert que canvien algunes coses quan "ens despullem" en públic...
Un petonàs, jo com tu, segueixo!
Felicitats i que en siguin molts més!
Felicitats, Joana, segur que arrives als 1.000. Un petó.
Felicitats, noieta!
Cool lady, how it is like me,
the butterfly free! I fell something blooming ....
ostres, tu, que se m'havia passat aquest post!
MOLTES FELICITATS!!!!!!!!!!!!
Publica un comentari a l'entrada