Llegeixo amb atenció una entrevista a la sociòloga Marina Subirats.
Diu ella, "El mundo necesita hombres que sepan querer"...
No seré pas jo qui li discuteixi. Jo porto anys dient que és molt difícil trobar un home que en sàpiga. Jo, sense estar "titulada" en cap universitat, sols en la de la vida, afirmo que és casi impossible.
No busquem pas un super home, busquem algú que ens abraci quan cal, que ens doni la mà mirant la tele, que abraci, que petonegi....
Una altre entrevista, aquesta a una escriptora de novel.la romàntica, aquesta que ningú admet llegir però son super vendres, diu Marian Keyes: " Jamás he creído que un hombre sea la respuesta a todo". Jo tampoc ho crec, mai he buscat un home que m'arrecli res, a lo més el cos de tant en tant i és evident que no cal tenir papers per això....
La literatura "rosa" ens acosta sempre als grans amors que la majoria voldriem viure, però que ens fa tanta vergonya admetre. Jo en llegeixo i m'han fet plorar, sense cap pudor.
Ja sabeu, jo fa temps que no em mossego la llengua.
Diu ella, "El mundo necesita hombres que sepan querer"...
No seré pas jo qui li discuteixi. Jo porto anys dient que és molt difícil trobar un home que en sàpiga. Jo, sense estar "titulada" en cap universitat, sols en la de la vida, afirmo que és casi impossible.
No busquem pas un super home, busquem algú que ens abraci quan cal, que ens doni la mà mirant la tele, que abraci, que petonegi....
Una altre entrevista, aquesta a una escriptora de novel.la romàntica, aquesta que ningú admet llegir però son super vendres, diu Marian Keyes: " Jamás he creído que un hombre sea la respuesta a todo". Jo tampoc ho crec, mai he buscat un home que m'arrecli res, a lo més el cos de tant en tant i és evident que no cal tenir papers per això....
La literatura "rosa" ens acosta sempre als grans amors que la majoria voldriem viure, però que ens fa tanta vergonya admetre. Jo en llegeixo i m'han fet plorar, sense cap pudor.
Ja sabeu, jo fa temps que no em mossego la llengua.
5 comentaris:
Doncs jo espero trobar-ne un, tot i que és difícil!!
Jo crec en la vida, i en el amor. No ser si romantic, pero si sincer m'agrada anar de cara i tambe m'agrade que vinguin igual, no cal la rosa el dia aquell ni el regal per aniversari x, cal que sapigue veu-re com estic i fer-me costat,i menys que et vulguin canviar.Aquest existeix el problema es que no es etern
Deu de ser difícil trobar una dona (persona) que no sigui submisa i és comporti amb normalitat sense embuts ni coreografies.
És tan curta la vida, n´ha tanta hipocresia, que fa por mirar els ull i somriure lliurament, no sigui que és creguin que aquest home (persona) sigui un aprofitat en busca d´aventures fàcils.
És tan complicat tot, que espanta, i així, la culpa sempre és dels altres i no d´un mateix.
Cuca... molt eeehhh.
Teresa, poc et puc explicar a tu no?.
Mortal, jo també soc mortal, vaja.... crec eehhh.
Si em llegeixes, sovint vull dir, ja deus saber que no en soc ni de sumisa i pocs embuts faig servir...
No acostumo a opinar sense primer conèixer, per tant mai opino d'un home sense haber, almenys, parlat amb ell una bona estona.
és complicat i en el mau cas, sí, espanta i molt, quan t'ho han fet passar malament, acostuma a ser així, no et relaxes.
Homes que sapuigen estimar? No faig cap comentari mes , en tot cas es un tema de 2 no de1.
Publica un comentari a l'entrada