Els bons sempre marxen així, sense poder dir adèu, sense molestar, sense deixar de ser aqui.
Ha mort en Momodou Bah Jim, Jimy per els amics i companys, un socialista dels "bons", son incontables les tardes que habia passat aqui, a propet meu, omplint cartes i sobres de votació, amb l'Adela, amb l'Anselmo, amb el meu estimat Eloy, els dos desapareguts ja...
Van marxant aquests socialistes que no busquen rés, aquests que lluiten per unes idees i sentiments, que fan tant com poden, sempre que poden i per que volen, sense rés a canvi. Aquests que sols entrar et donen dos petons i sempre agraïxen una trucada.
La mort del seu fill petit li va fer tocar fondo, la Marga, la seva dona, va ser amb ell en tot moment i per tot. Una parella exemplar....
Avui és un dia trist, m'habia proposat no plorar, intento no fer.ho mai en públic, però noi... ni que la cerimònia era "musulmana", no se si les pregàries, no se si la calor, no se si la molta gent de colors variats que ens hem ajuntat, no se si la companya que hi habia al meu costat i estaba tant emocionada com jo, no se si per el Jimy mateix, una bona persona.... no se...., he plorat i tant em dóna.
Son molts anys aqui, he vist passar tanta gent... de vegades penso que em cal un canvi, massa afecte invertit, ni que encantada de haber.ho fet, amb tants i tantes que ho valen, també n'he rebut molt, que consti!.
Aquesta foto, que un cop més he "robat" a Quico Melero, és per en Jimy, li encantaba Mataró i aquesta vista enmarcada de casa d'una amiga, real encara que sembli una postal, li hauria encantat.
3 comentaris:
Segur que allà on sigui en Jimy estarà encantat amb aquest acomiadament. Jo diumenge també vaig assistir a un funeral que em van fer venir molts records, he estat tres vegades rebent condols en primera persona i és fomut, molt fomut! No seria el mateix mossen!!!!!
La foto és espectacular, li "robem" a en Quico de tant en tant i no es queixa!
Ves per on, jo tenia una altra cosa en comú amb en Jimy, a més a més del socialisme, a mi també m'agrada Mataró!
Un bon tipus en Mammadoun pel que veig, com en Pasqual, i no em renyis que ja saps que me L'estimo molt en pasqual, l'article d'ahir n'era una mostra tot i que potser vaig escriure'l maldestrament.
petons rebuts.
Glòria,
deu ser la primavera, estem tendretes...
Francesc,
com vols que renyi a tu?, si ets un encant!. I ets un escriptor estupendo, no ho dubtis pas.
Petonets als dos.
Publica un comentari a l'entrada