La Glòria, amiga i companya molts cops de sentiments, veiem les coses de manera molt similar, llença una mena de "meme", una mica estrany però curiós.
Hem d'escriure el començament d'un llibre que per algún motiu, el que sigui, ens ha quedat a la memòria o bé ens ha marcat d'alguna manera.
Jo vaig encertar el seu primer i crec que ja li han encertat el segon, el meu primer és sencill, el segon, no tant....
Todavía recuerdo aquel amanecer en que mi padre me llevó por primera vez a visitar al Cementerio de los libros olvidados.....
(vaig trobar aquesta frase, encara la trobo, de lo més bonic que he llegit, i no és poc....).
(Aquest, tal com vaig dir és sencill, La sombra del viento, de Carlos Ruíz Zafón, insisteixo, aquesta és una de les frases més romàntiques que he llegit....).
La dona és aquí: existeix!!.... i jo sense afeitar.....
(Aquesta ja vaig pensar que costaria una mica més, ningú l'ha encertat... pertany a l'inici del llibre, Dona alliberada, home emprenyat, de Pilar Rahola).
Apa! a pensar una mica, si queda algú és clar...
2 comentaris:
Bones Joana,
A veure com se'm dona... el primer m'ha fet anar a buscar "la sombra del viento" de la meva habitació i comprovar que no tinc tan mala memòria i efectivament, era aquest.
Gran novela de Carlos Ruiz Zafón.
Autor amb el qual vaig tenir la lectura més intensa amb "Marina".
Ja ens desvetllaras el segon.
Un petonet.
Je je je,
Sorpresa! Gràcies per continuar!
Tu em vas encertar "El mecanoscrit del segon origen" I jo em sembla que endivino el teu primer: "La sombra del viento". He de reconèixer que tot i que l'he llegit i em sonava, no acabava de trobar-ho.
Ens veiem!
Publica un comentari a l'entrada