Fà uns dies en Pere parlava al seu bloc de les adiccions, a coses variades.
Avui llegeixo una notícia a El País, que diu: La playa de Castelldefels inaugura el Wifi desde la arena, he quedat al.lucinada.
Vas a la paltge, a pendre el solet, escoltar el Mar, els nens còrrer per la sorra, les ones, la calma.... i patapam!, un mail urgent del jefe que no pot viure sense que li actualitzis les notícies a la web!.
Maleïxes el jefe, com és normal, però és clar, t'han posat a dispossició un ordinador portatil per si de cas.... i el si de cas és cada dia de les teves vacances!.
Conec persones adictes, a moltes coses, però a les mal dites noves tecnologies en conec més que dels vicis comuns.
Personess que va tot el dia amb el mòbil a l'orella, i tota la nit si cal, que corren a buscar un ordinador quan arriben a qualsevol lloc, i quan son de vacances, corren a buscar un "punt d'internet".
Cal desconectar, cal deixar enderrera la vida habitual durant estones del dia i no diguem les vacances.
A mi m'agrada mirar el correu, però si no ho puc fer una setmana a Ribes, doncs no passa rés, tinc el mòbil per veritables urgències.
El mòbil, aparatejo que sempre he despreciat, el tinc des de fà uns 9 anys, per veritable necesitat, era a un míting d'en Maragall, el meu estimat President, i el meu fill gran va tenir un accident de moto, li tenien que fer unes proves molt serioses i volien el meu permís, no hem varen trobar fins dues hores després.
Aquell dia, anant cap a l'hospital de Calella, en un taxi, amb en Martí de mesos a coll i sola, vaig decidir deixar enrera les meves maníes i comprar un mòbil, però sols per ser localitzada per els nens.
Poques persones tenen el meu número privat.
Lo pitjor d'aquests adictes, és que mai reconeixen la seva adicció, aquesta no és nota com l'ha d'anar begut o drogat, però és una adicció molt forta, passen de família, amics, de tot, sols tenen al cap... quan em podré connectar?.
Avui llegeixo una notícia a El País, que diu: La playa de Castelldefels inaugura el Wifi desde la arena, he quedat al.lucinada.
Vas a la paltge, a pendre el solet, escoltar el Mar, els nens còrrer per la sorra, les ones, la calma.... i patapam!, un mail urgent del jefe que no pot viure sense que li actualitzis les notícies a la web!.
Maleïxes el jefe, com és normal, però és clar, t'han posat a dispossició un ordinador portatil per si de cas.... i el si de cas és cada dia de les teves vacances!.
Conec persones adictes, a moltes coses, però a les mal dites noves tecnologies en conec més que dels vicis comuns.
Personess que va tot el dia amb el mòbil a l'orella, i tota la nit si cal, que corren a buscar un ordinador quan arriben a qualsevol lloc, i quan son de vacances, corren a buscar un "punt d'internet".
Cal desconectar, cal deixar enderrera la vida habitual durant estones del dia i no diguem les vacances.
A mi m'agrada mirar el correu, però si no ho puc fer una setmana a Ribes, doncs no passa rés, tinc el mòbil per veritables urgències.
El mòbil, aparatejo que sempre he despreciat, el tinc des de fà uns 9 anys, per veritable necesitat, era a un míting d'en Maragall, el meu estimat President, i el meu fill gran va tenir un accident de moto, li tenien que fer unes proves molt serioses i volien el meu permís, no hem varen trobar fins dues hores després.
Aquell dia, anant cap a l'hospital de Calella, en un taxi, amb en Martí de mesos a coll i sola, vaig decidir deixar enrera les meves maníes i comprar un mòbil, però sols per ser localitzada per els nens.
Poques persones tenen el meu número privat.
Lo pitjor d'aquests adictes, és que mai reconeixen la seva adicció, aquesta no és nota com l'ha d'anar begut o drogat, però és una adicció molt forta, passen de família, amics, de tot, sols tenen al cap... quan em podré connectar?.
3 comentaris:
Traducció realitzada
Tens moltes raó, no se m'ocorreria i a la platja amb l'ordinador, perdre'm l'espectacle del mar per estar pendent d'un email. El mòbil és diferent, creo que per a cas com el qual expliques és útil i s'ha convertit en un mal necessari. Un petó
Aggg!!!!
Quina por!!!!!!!
Fílies i fòbies!!!!!!
I com podíem viure no fa gaire tants anys sense res d'això????
I hem sobreviscut!!!!!!
q horror.......... a la esclavitud x la tecnologia.....si dante levantara la cabeza, lo incluiria en uno de sus muchos infiernos
saludos
Publica un comentari a l'entrada