divendres, 17 de novembre del 2006

Ségolène....


Bé, més que bé, perfecte!.
Ha estat escollida en unes primàries, com hauria de ser sempre, per la militància, com hauria de ser sempre, amb dos candidats més, com hauria de ser sempre, ha guanyat a barons i baronets del seu partit, i lo millor, NO ha passat rés!.
Crec que serà una bona Presidenta, n'estic convençuda. Dona, mare, activa i lluitadora i fina en les seves actuacions i respostes.
I aqui la meva pregunta.... els d'aqui aprendran alguna cosa?, que les primaries son per més d'un candidat o candidata?, que lo altre és pur i dur paripeo?, que els i les militants tenim que opinar?, que si la militància no els dona la raó és per alguna cosa?.
Ens escoltaran?, deixaràn sentir les nostres veus?.
Recordo com si fos ara mateix la nit que Josep Borrell va guanyar unes primaries, i jo un sopar, recordo les cares de més d'un "papista".
Llavors la direcció no va estar gens encertada, si més d'un candidat o candidata opta a un càrrec, tindrien que estar calladets i vetllar per un preocés just, sense decantarse per cap d'ells.
Espero que a la Ségolène no li facin el llit, com a Josep Borrell en el seu dia, és clar, ja endevineu què vaig votar jo no?.
Diguin el què diguin els... barons i baronets!.

8 comentaris:

querida_enemiga ha dit...

és una tia que m'encanta per la información que he pogut llegir i espero que guanyi, i espero que aquí, com bé dius, n'aprenguin alguns!

Dan ha dit...

Per fi hi haura una presidenta de república? Esperem-ho. I en un indret tant decantat cap els homes com la politica francesa, encara serà mes notable.
D'aqui uns anys posem la delaVega de presidenta d'Espanya i la Tura de presidenta de la Generalitat i tindrem el Women-Power del sud d'europa!!
;-)

Anònim ha dit...

Em sembla una magnífica candidata, és un gust sentir com s'expressa; Crec que s'ha guanyat a pols aquesta victòria i tot el recolzament de la militància socialista francès(tradicionalment tan dividida).

Un únic "pero" (perdona la sinceritat), la seva relació sentimental amb el primer secretari del partit, François Hollande: diuen que li ha organitzat impecablement tot el procés. Un gran home a l'hombra d'una dama? On hagués arribat Ségolène sense François? No ho sé.

Joana ha dit...

Querida_enemiga,
totalment d'acord amb tu, veurem si algú practica allò de... cuando las barbas del vecino veas pelar...
Dan... tanco els ulls i somio.. sería una passada!!.
Vladimir, d'acord amb la primera part del teu escrit, amb la segona NO.
Saps què represeanta per una dona ser o haber estat dona d'un càrrec?, ni que ella sigui militant de fa 20 anys?, representa no poder ni obrir la boca, representa que encara que no vulguis, et veuen com a "señora de", no saps com s'arriba a discriminar les dones per ser "de" o filles de.
Una discrminaciò brutal, i creu, se de què parlo.
Petonets als tres.

ILDEFONSO MARMOL ha dit...

Que gran ocasión hemos perdido los socialistas catalanes, M.Geli, Turá, que capacidad de trabajo demostrada.Pero ahora nos toca apoyar hasta el máximo a Montilla.Vosotras sois las que mas tenéis que trabajar en la promoción de la mujer, yo estaré siempre a vuestro lado para que seamos el primer partido de Catalunya en tener una presidenta de la Generalitat. Ya toca.Un abrazo. en mi nombre si

Anònim ha dit...

Junto a lo de meterme en la OTAN, lo de Josep Borrell, es el pecado original que no encuentro la manera de perdonar a los entonces apoltronados padres socialistas, pero cada día que pasa me dan algún nuevo motivo (Maragall dixit) para mirarlos con desconfianza.
Me felicito que Ségolène Royal haya ganado las primarias y confío en ver pronto una Europa mayoritariamente dirigida por políticos de centro izquierda, que parecía que tal cosa no podía volverse a repetir, después de una epidemia de derechas gobernando durante años.
Saludos confiados (toquemos madera)

Anònim ha dit...

Amiga Joana, conec bé França, m'he passat alguns anys treballant a la seva televisió publica i puc dir que és un país a la deriva. La seva crisi social i institucional ha arribat a un nivell insostenible. El Partit Socialista francès ha optat per la renovació profunda i pel contingut reformista. Mentre que els ciutadans s'allunyen de la política, Ségolène l'acosta al poble i encarna la renovació que esperen. Quan la crisi d'un país deixa de ser l'econòmica o la política, la seva crisi és moral, i és llavors que es precisa de líders capaços de superar-la. Qualsevol no serveix. Ségolène està còmoda en el centre-esquerra, però la seva independència dels aparells dels partits li permetria ser la representant d'un país sencer i no solament d’una banda dels francesos.

petons

Anònim ha dit...

Estoy completamente a favor de que las mujeres ocupen cargos importantes, seguro que lo hacen mejor, y tienen más sensibilidad para ello.
Petons, abraçades i roses per a tí.