dijous, 2 de novembre del 2006

L'habitació del pànic...

nom




Ahir, com es correspon a la meva tasca al PSC de Mataró els dies d'eleccions, vaig estar a la seu des de les 7 del matí fins les 11 del vespre. Vaig sortir el temps justet d'anar a votar i tornar tot seguit en cotxe, ni 20 minuts vaig estar fora.
Al despatx atenc el telefòn, dono suport als interventors i interventores, també als apoderats i apoderades. Estic distreta, després el dinar dels mateixos i atendre els dubtes habitauls. Faig la web, llegeixo el diari, parlo amb la gent que ens visita, fem broma i relaxem, el dia serà llarc.
Tot això i totes aquestes hores al meu despatx, i com podeu imaginar, malgrat que no m'aburreixo gens, a mida que passen les hores, l'habitació, amb vistes precioses i molta llum, és va encongint, i quan ja son les 7 de la tarda, no puc evitar estar nerviosa.
Ara, que ja sabem els resultats, que algú ha d'admetre que les coses no s'han fet bé, segueixo sociata, potser més que mai, les derrotes al llarc dels anys m'ha enfortit sempre.
No donem sols la "culpa" a les abstencions, si les persones no voten és perquè no s'ha arribat prou a ells i és evident que l'abstenció ens ha perjudicat i molt.
Ara cal reflexionar, cal valorar i cal, sobretor, canviar conceptes i potser algún ideòleg..., ni que molt em temo que això no passarà.
Ara, em pregunto, aquesta "vena" meva preguntona....
Algú em consulatrà, com a militant, amb qui pactem?, jo vull el tripartit, és evident, un Govern d'esquerres i progrés, la paraula aquesta tan famosa aquests dies..... sociovergència...., em dona, sencillament, ganes de vomitar, sento ser tan expresiva...
Se que quan votes una candidatura, dones suport als elegits i elegides per decidir, però cony, els i les militants hem de tenir paraula i vot, potser si s'acosten a les bases aquests "popes" veuràn on s'han equivocat.
Avui, aquesta sociata enèrgica i decidida està tristona, està cansada, però demà, em torno a possar les piles i endavant, amb la força de sempre!.

7 comentaris:

Dan ha dit...

Joana! Tant de bo n'hi haguessin més com tu. A veure que passara ara (uf quina por). Pero tu recupera les piles, que el teu blog hi guanya molt, i els que et llegim, més.
(I el del comentari anterior, que s'empatolla? En quin mon viu?)

Anònim ha dit...

sociovergència....,????? por favor !no!
Esta mañana he leído un plan para ilusos (Manuel Saco dixit), un gobierno tripartito presidido por Joan Saura.
Háganlo como quieran pero sobretodo, un gobierno de o con CiU, ¡NO!
Saludos

Anònim ha dit...

Joana,
Jo també m'he llevat desinflada, trista i amb mal de cap, tan eufòrica que vaig baixar ahir! Al llarg del dia he anant remontant, he tingut bones raons per a fer-ho.
Un petó, ja parlarem.

Oriol Vaquer ha dit...

Jo també penso que la sociovergència és per vomitar.
De l'anàlisi de resultats en parlaré un dia d'aquests, amb calma i sense l'acalorament de la nit electoral, però amb firmesa, que és el que necessitem ara.
Un petonàs, i recuperat, que tots et necessitem, encara que n o sigui de Mataró.

Salut i República

Euphorbia ha dit...

Això de la sociovergència és d'allò més antinatural. No pot ser, i si arriba a ser, serà per replantejar-se algunes coses.

Anònim ha dit...

“E incluso cabe la posibilidad de que Zapatero no pueda empujar a los suyos a un suicidio ritual propio de las sectas que creen cercano el fin del universo”
Enric Juliana. La Vanguardia. 2/11/06 Pàg. 27.

Estic amb tu, i esperem que aquesta possibilitat es faci real.

Una abraçada i ara.....a descansar (una miqueta)

Laia.

Isa ha dit...

La cosa pinta complicada, esperem que, passi el que passi, sigui bo pels catalans.
Estic d'acord amb un govern d'esquerres, això sempre!