Castell completado
Originally uploaded by pedro_qtc.
Dia trist avui a Mataró, ha mort una nena dels Capgrossos, la nostre colla castellera, va caure del castell el 23 de juliol, festa Major de Mataró, tenia 12 anys....
De tot cor, ho sento molt, una abraçada a tots i totes i en especial, als pares, no els conec, però imagino com deuen estar.
10 comentaris:
=)
Muito interessante!
Beijos!
Ho he vist en el telediari i m'he posat a plorar... quin horror.
En fi... un petó, maca.
Jo no la coneixia i tampoc acostumo a veure els castellers, però sento com si fos una persona propera i molt estimada. 12 anys... déu meu.
Un petó Joana
El meu pare era de Valls i per les investigacions de Joan Climent, un dels components significats de la “Colla jove dels xiquets de Valls”, vaig saber que jo era descendent directe del primer “cap de Colla” del que es té referències escrites, que va exercir entre els anys 1790… i 1810 (). Per invitació expressa de Joan, vaig assistir emocionat, en “segona” línia a una de les demostracions que van realitzar en la plaça de l'ajuntament de Valls, i la meva conclusió admirativa és impressionant!, ….però, em va quedar en el cos la por, l'esglai, cada vegada que queia alguna de les torres que “feia llenya”, als danys que havien de sofrir els participants; si que és veritat que cauen infinitat de vegades i la gran majoria no passa res, però les ocasions que per desgràcia si passa, et fan plantejar el dubte de si valia la pena.
Salutacions a tot el món casteller
No trobo el teu correu-e per a posar-me en contacte amb tu, perquè em proporcionis l'ajuda promesa. Si no t'és molèstia enviar-me'l per mitjà del contacte de La Coctelera del meu blog, et quedaria molt agraït.
Salutacions
Des de el meu lloc de vacances m'afegeixo al dol. Ha estat terrible i no m'ho trec del cap.
Ànims per a tots i força als pares.
Saludos desde Cuba en:
http://imaginados.blogia.com
Interesante esta página. Llegué a ella desde la bitácora de Abraham.
el meu condol
Hola JOANA mi me ha conmocionado mucho la muerte de esta nena yo siempre que podía me gustaba ver los cateller y los admiro son personas muy sanas y con muchas ganas de enseñar halos hijos y te emocionas ver como hay tantas familias enteras que
Que están en las coyas que descansa en paz MARIONA
Un saludo ENCARNA
Encara no havia escrit mai al teu blog Joana, i trobo que ara és moment per estrenar-lo.
Hem arribat avui de vacances i encara no m'ho crec. Vaig rebre un missatge fred i dur amb la notícia. Es fa difícil per a tots, la Mariona pujava sobre meu i m'esgarrifa pensar-hi, una nena de 12 anys.
Ara força pels pares i un petó ben amunt, gairebé tocant el cel.
Silvia
Gràcies a tots, ha estat un cop fort.
Silvia, vaig pensar en vosaltres, però no us vaig enviar cap msn, vaig pensar que ereu lluny i tampoc podieu fer rés, gràcies per el teu missatge, em fa molta ilu saber que llegeixes la teva tieta... je je.. un petonet.
Publica un comentari a l'entrada