Matí amb el "chico serio".....

Aquest dissabte, ni que no era lo previst, donat que estaba sola, vaig decidir "demanar" el nèt al matí, a la tarda havia quedat amb una amiga i no podia.
Ell, en Dídac, seriós, mooooolt seriós, allà, des de el seu cotxet i davant el seu pare, em mira i "frunce el ceño".
El seu pare somriu i li fa quatre "zalamerias", però avui aquest noi està seriós, ha matinat i això ens posa a tots i totes una mica de mala lluna...
Jo, arrenco la caminada des de Rocafonda i enfilo camí del Parc Central, fa solet, però avui ha refrescat una mica.
Arribo al quiosc del Gim, compro un parell de coses i ell segueix seriós...
Anem al fet d'Ara de la Plaça Granollers a esmorzar, jo, és clar, ell ja va tip!.
Allà, tot expressiu, com acostuma a fer la canalla, es posa a fer caca, a mi s'emescapa el riure, fa la mateixa cara que el seu pare quan era petit, la mateixa força i el mateix soroll!!
Una parella de la taula del costat i la camarera es fan un tip de riure, ell, "ceño fruncido" i vermell com un pebrot!
Llavors arriba la persona amb qui he quedat per esmorzar.... en Dídac el mira, el torna a mirar... i li veig el primer somriure als llavis!
El nostre "convidat" també somriu, no és gens "niñero" però aquest xicotet i en Martí li han robat el cor...
De cop em comenta... aqui fa pudor no?.. je je...
L'he "abandonat" davant el café per fer els canvis oportuns... és clar!
Després, ja sols, en Dídac i jo, hem baixat carrer Isern, Argentona, La Riera, Carrer de Barcelona, tornada cap a la Rambla, Sta. Teresa, Pl. de les Tereses, Sant Josep, Riera i cap a Rocafonda de nou!
Una bona caminada, ja ho crec, i a la tarda encara em varen quedar ganes de sortir a ballar....
No estic tan caduca eehhh :)

Bombolletes d'emocions...

Ahir al vespre, per fí!, vaig anar a veure la Maternitat d'Elna a la Sala Cabañes.
Lo primer que em va emocionar és un munt de persones que vaig "retrobar". Des de que no soc al "5è" pis les veig poquet i ahir vaig repartir petons i abraçades a "tuti pleni".
També em va emocionar trobar un grapadet d'amigues que m'esperaven, persones que em varen dir que anyoren arribar al "5è" i no veure'm, de veritat, va ser molt emotiu.
L'obra, com no podia ser d'una altre manera, magnífica, els pèls de punta, quan varen patir els exilats, quanta fam, fred, por, morts... i ara.. volen posar en Garzón a la pressó per investigar totes aquestes morts i assasinats, quin país...
Va ser un vespre molt emotiu, vaig veure plorar persones que tenia molt aprop, l'emoció i el silènci, i no podem oblidar una cosa important, l'obra la representa una sola actriu acompanyada d'un pianista, ho fa molt i molt bé.
Potser jo estava bastant cansada, ahir vaig tornar a cuidar el "chico serio", després d'un matí inténs de feina, però a mi, també em va costar i molt, mantenir les emocions a ratlla...
Al final vaig poder saludar l'Assumpta Montellà, autora del llibre i amiga, crec que estava tant emocionada com nosaltres. Crec que el seu llibre hauria de ser d'obligada lectura als Instituts.
Per fí, la meva amiga, podrà "descansar" i deixar els nervis aparcats.

12 hores...

Amb el "chico serio".
Després d'un matí de feina, aquest dissabte em va "tocar", al migdía vaig recollir aquest "terratrèmol" de nen.
Un amor, per molt que m'esgota, és un amor, de simpàtic, divertit i dolentot!
A la tarda, 5 hores amunt i avall, amb visita a la besàvia que l'han operada, i amunt i avall per Mataró. Amb persecucions per part de les tietes a la Palça Santa Anna, i és que no para!.
Com podeu veure, al vespre, gaire bé a les 10, va quedar "rendit" al "poder relaxant" dels meus pits :).