dissabte, 13 de febrer de 2010

Bombolletes d'emocions...


Ahir al vespre, per fí!, vaig anar a veure la Maternitat d'Elna a la Sala Cabañes.
Lo primer que em va emocionar és un munt de persones que vaig "retrobar". Des de que no soc al "5è" pis les veig poquet i ahir vaig repartir petons i abraçades a "tuti pleni".
També em va emocionar trobar un grapadet d'amigues que m'esperaven, persones que em varen dir que anyoren arribar al "5è" i no veure'm, de veritat, va ser molt emotiu.
L'obra, com no podia ser d'una altre manera, magnífica, els pèls de punta, quan varen patir els exilats, quanta fam, fred, por, morts... i ara.. volen posar en Garzón a la pressó per investigar totes aquestes morts i assasinats, quin país...
Va ser un vespre molt emotiu, vaig veure plorar persones que tenia molt aprop, l'emoció i el silènci, i no podem oblidar una cosa important, l'obra la representa una sola actriu acompanyada d'un pianista, ho fa molt i molt bé.
Potser jo estava bastant cansada, ahir vaig tornar a cuidar el "chico serio", després d'un matí inténs de feina, però a mi, també em va costar i molt, mantenir les emocions a ratlla...
Al final vaig poder saludar l'Assumpta Montellà, autora del llibre i amiga, crec que estava tant emocionada com nosaltres. Crec que el seu llibre hauria de ser d'obligada lectura als Instituts.
Per fí, la meva amiga, podrà "descansar" i deixar els nervis aparcats.

4 comentaris:

Glòria ha dit...

Gràcies, Joana; colze a colze per a emocionar-nos juntes.
El col·loqui també va ser molt proper i emotiu, estic segura que t'hagués agradat; em consta què estaves cansada.
Un petó, amiga.

kika ha dit...

fapoc vaig llegir el llibre i em va semblar boníssim. molt interessant i molt ben escrit.

garbi24 ha dit...

Bons moments!!!!

Conchi arcos ha dit...

El any passat vaig anar a Barcelona per veure La Maternitat d'Elna i ara a Mataró també he anat per veure de nou l'obra, ¡ Mare de Deu quanta crueltat ! per dones, homes i sobretot nens.