dijous, 31 de maig de 2018

Carta oberta a la meva candidata, Susana López


Benvolguda companya, primera companya que diria el nostre estimat Remigi, fa uns dies et vam escollir com a cap de llista a municipals 2019 per Argentona, el meu poble, i agrupació, d'adopció.
Vaig viure entre emocionada i feliç les teves primeres paraules com a tal. Emoció, nervis, complicitats, certa preocupació per la responsabilitat…
Això, compartir amb nosaltres les teves emocions, tan importants en una bona candidatura, la teva empatia, paciència i molts somriures, va fer que tinguéssim una assemblea molt maca i emotiva.
Tinc clar que ho faràs bé, no en va em vaig alegrar molt quan em vas dir que et volies presentar i et vaig oferir el meu suport al moment.
Segurament, això és el que em va agradar més, la tendresa que vas mostrar i el coneixement de poble, de responsabilitat política, no en va has estat dos anys al govern "comanche" d'aquesta població, i en aquests dos anys llargs, tant en Vador com tu heu fet feina, molta, que no us ha estat reconeguda sols per no ser "indepes".
Us admiro, tant al Vador com a tu, fer política a alguns ajuntaments, ara mateix, no és gens fàcil. Heu mantingut el tipus i qui ha quedat malament són els que no han volgut seguir millorant el poble amb vosaltres, els que han preferit un llaç a una bona gestió.
Els dos, per mi, heu estat de 10.
Des que em vàreu acollir a la vostra agrupació, molt afectuosament per cert, sempre he pogut expressar, dir i compartir el que he sentit i vist, a nivell municipal poca cosa, no viure al meu poble d'adopció em limita en aquest aspecte.
Et vull encoratjar, em consta que ets una dona forta i decidida, et queda camí, però mai deixes d'aprendre i de millorar i per mi, ets la candidata ideal.
Ens tindràs, a tota l'agrupació, al teu costat, tens en Vador que no marxa, fa un pas al teu costat també.
Tens gent amb experiència i coneixement de poble, poc més es pot demanar.
L'única pena que tinc és que no et podré votar, però ets, a totes, la meva candidata.
Ànims Susana, i força, tu pots, i recorda, no estàs pas sola, ens tens al darrera, ni que tu prefereixes dir al costat.
Generosa que ets.

1 comentari:

Conchi ha dit...

Ojala las cosa vayan cambiando en bien de todos.

Un abrazo.