dimecres, 23 de maig de 2018

Justícia.... justa?

Vull començar aquest escrit reconeixent que estic enfadada, indignada i del tot decebuda amb les autoritats judicials d'aquest país.
Escric aquestes lletres molt pocs dies després de conèixer la sentència dels anomenats "la manada".
Fa anys que discrepo de moltes decisions judicials, alguna, fins i tot, m'ha afectat personalment, però crec que amb aquesta sentència s'han cobert "d'or", per no dir de merda.
Com poden considerar abusos que cinc individus com cinc armaris, portin una noia a un raconet d'escala, li facin tot el que els hi ve de gust i a part de robar-la la deixin com un drap brut allà tirada? Una nena de 18 anys...
Diuen els "senyors" jutges que no es va resistir... impressionant! Havia de morir a l'intent de defensar-se?
Crec que no saben que és la por, por en majúscules, por de l'assetjament, de l'agressivitat del volum dels atacants!!
Quina falta de sensibilitat i enteniment per part de qui ha d'impartir aquesta "justícia"!
Un dels jutges diu que veu una escena de "jolgorio"! No serà que l'excita la situació?
Vam sortir al carrer contra la sentència, si segueixen els passos habituals, abans de dos anys, són al carrer i la víctima de la violació, SÍ, violació, seguirà tota la seva vida amb el dolor i la inseguretat, amb la sensació que li han pres molt més que el seu cos, li han pres la confiança.
Indignes!!
No mereixeu repartir justícia. No heu donat exemple, ara mateix els que tenen aquestes intencions ja saben que tenen el camp lliure, que poden fer barbaritats que vosaltres els doneu cobertura.
Ens feu sentir, a totes, desprotegides.
Aquest diumenge passat vaig fer la meva habitual caminada pel passeig marítim de Mataró, aviat al matí, vaig veure quatre homes al costat d'una autocaravana prenent cafè, em van mirar, i les meves cames i el meu cor es van posar a mil.
Aquesta és la sensació que ens heu deixat, d'impunitat total.
No vull haver de tornar a casa amb por al vespre, no vull, em nego, a deixar de fer aquestes coses que m'agraden, com caminar molt aviat, sabent que si em passa alguna cosa, qui sigui que ho faci, seguirà tant tranquil amb la seva vida, mentre l'afectada, no podrà mai més seguir feliçment la seva.
És el futur que li heu deixat a aquesta pobra noia dels San Fermins.
Justícia?, no sabeu res d'això!

(La imatge és de Luiso Garcia, un dels molts que aquests dies ens han donat suport a les dones en aquest terrible via crucis)
Aquesta és la meva aportació daquest mes a Skorpio.

3 comentaris:

joan gasull ha dit...

Ara per ara en aquest país no podem parlar de justícia, ni per polítics, ni per cantants, ni per violadors, ni per ningú.Només es condemna a qui li convé al gran gobierno Ñ.
Estic molt emprenyat, però intento passar-m'ho tot pel forro, perquè la meva existència val molt més que tota aquesta colla d'interessats i subornats

Joan P. ( JAPS ) ha dit...

https://www.naciodigital.cat/opinio/17655

Conchi ha dit...

Hola Joana, me uno a ti en la indignación que siento con esta sentencia que, es una total aberración.

Un abrazo de Espíritu sin Nombre.