dijous, 11 de gener del 2018

Les dones de la meva generació....

La meva generació....
No podíem respondre, ni a pares, ni mares ni mestres.
Callàvem si parlaven els grans, sempre.
Obeíem, si no....
Les dones, de la meva generació, amb dotze o tretze anys, algunes fins i tot abans, sabíem fer de tot. Cosir, cuinar, fregar, atendre els homes de casa...
Volíem ser mares, com no!, com més aviat millor, això volia dir independitzar-se, no quèiem que això volia dir, també, passar a servir un altre senyor...
Si teníem joguines, sense cap dubte, eren nines, res de jugar amb cotxes o altres coses similars que si no, pensarien que eres un homenot.
Les dones de la meva generació, no podíem ser vistes caminant amb cap noi que no conegués la família, encara recordo la plantofada del meu pare quan li van dir que m'havien vist parlar, al mig de carrer, no penseu... amb un xicot negre.... dels primers que van arribar a Mataró. Parlar... sols parlar...
No viatjàvem soles, ni de bon tros, ni amb amigues. El primer cop que vaig sortir d'Espanya va ser amb 16 i sota supervisió del meu germà Jaume. Per sort, en arribar a Niça amb un grup esportiu em va dir... posa seny, ens veiem en tres dies!.... grans records d'aquell viatge!
Les dones de la meva generació no sortíem de nit, el primer cap d'any que ho vaig fer va ser amb 16 i ja promesa amb el primer exmarit. El meu pare li va donar permís a ell, no a mi....
Les dones de la meva generació.... la majoria!!!, als quaranta ens vàrem alliberar, vàrem fer el que als 18 no ens van deixar, als nostres fills i filles els hi hem donat llibertat, SÍ, també per equivocar-se, però pensant i decidint per ells i elles i si s'equivoquen, hi som, emprenyem i ajudem, però decideixen ells!!
Les dones de la meva generació, érem, la majoria, submises.... érem...
I als cinquanta..... ens alliberem en el sexe, el plaer i acollonim al primer que s'acosta perquè ja no demanem permís per res, fem i desfem, estimem lliurement, cerquem plaer, viatgem soles, entrem i sortim i si no tenim ganes de planxar o fregar doncs no ho fem i no passa res!! No ens sentim malament si el moble de la tele té pols!
Ni que sovint... motius educacionals... pensem... si ens veies la mare....
Llàstima, que molts d'aquests alliberaments no m'arribessin fins als quaranta..... n'hi que segueixo recuperant el temps!
Algunes dones de la meva generació, no tenim bons records d'infantesa, la discriminació que vam patir no ho permet, però ho tenim superat.
Les dones de la meva generació, moltes, no totes, som i ens sentim... lliures!!!
Permís? je je je je .....

4 comentaris:

Garbí24 ha dit...

millor poder fer-ho ara que mai....la repressió mai és bona i en aquella època en varen passar de molt grosses per fer les coses d'amagat amb tanta prohibició.
Tu continua que d'anys per recuperar encara en queden....i d'experiència anem sobrats

xavier pujol ha dit...

Visca la llibertat de la dona!
Però sobretot no abaixem la guàrdia. El masclisme, igual que el feixisme vol tornar, si és que mai ha marxat.

Anònim ha dit...

Que ningú torni a treure aquestes llibertats

Conchi ha dit...

Hola Joana, has tocado un tema que me ha tocado vivir aún peor que a ti ya que hay gran diferencia de edad y mi juventud la viví en el pueblo, así que imagínate.

Petons.