dijous, 15 de febrer del 2018

Obre els ulls...



Obre els ulls...
Aixeca el cap,
Respira i mira.
Sents un esclat!
Una forta guspira,
Llums, de bat a bat
Un cel que et mira...
Un rosa l'il·lumina,
Capvespre que gira
Cap el vespre que arriba.
Dóna'm la mà, somia,
Pots tornar, tens una vida!
Sóc aquí, gaudeix i gira,
I si marxa el sol,
Viu la vida!

El cel de Sydney m'inspira.... rimi o no, a mi m'agrada! La foto del meu Aussie Daniel :)

5 comentaris:

xavier pujol ha dit...

Mirar i admirar. Respirar i viure davant dels espectacles de la natura.

Francesc Puigcarbó ha dit...

Doncs a mi m'agrada, em dona la sensació que el teu aussie és molt feliç actualment, i tu tambè.

salut

Conchi ha dit...

Una puesta de sol siempre es inspiradora de bellas palabras como las que nos traes Joana y si estás a Sydney ya es total.

Besos de Espíritu sin Nombre.

Joan P. ( JAPS ) ha dit...

Esborronat i pensatiu, què tindran les paraules que porten tan de sentiment.

Garbí24 ha dit...

Les paraules son per omplir instants i recordar-los més endavant. No es pot dir que no a tot el que ens agrada no? Doncs endavant que sempre rima