dissabte, 17 de setembre del 2016

Pell, molta pell....


Fa uns dies vaig llegir una poesia a Diarimaresme que vaig compartir aquí, Ballant entre llençols és el seu nom. En aquest diari en podeu trobar més, totes super boniques.
Em va arribar tant que vaig posar un comentari preguntant si l'autor havia publicat, Josep Garriga, ells, molt amables, em van posar en contacte amb ell i super amable em va oferir quedar un dia, viu pel Maresme i em podia aconseguir l'únic llibre que ha publicat, ni que no és de poesia, són escrits curts.
Ahir ens vàrem conèixer, va venir amb la seva parella i va ser una tarda... esplèndida, sols puc dir això.
Bona conversa, amena, vam descobrir que tots tres compartim algunes aficions, algunes ciutats, espais.... em va dedicar el llibre que porta per nom "Sensacions a la pell", en això estem molt d'acord!, la pell... tan important en tantes coses de la nostra vida. Sovint oblidem la mateixa, i no ho hem de fer, ens pot portar coses molt bones, ens pot fer gaudir i... és vital.
Va ser, de lluny, molt millor que no pensava i va acabar doncs jo havia de tornar, podíem haver estat hores parlant, de tantes coses...
Li he demanat que quan presenti el seu llibre de poesia, ho farà, m'avisarà i jo... hi penso ser! Edita una revista a Santa Susanna fa anys, té un bloc d'aquesta, és inquiet i fa un munt de coses.
He conegut un home intel·ligent, preocupat pel tema social, per la política, per les persones i les injustícies, que està al dia de com van les coses i sobretot, crec que vaig conèixer una molt bona persona.
Gràcies Josep, a tu i a la teva parella que va ser super agradable amb aquesta donota mataronina enamorada de la poesia.
Esperaré impacient el nou llibre! Ens fa falta molta, molta, pell...


3 comentaris:

OlgaPorta ha dit...

Al pell hi tenim tot, pels seus porus hi surt la veu de l'ànima.
La seva sensibilitat és tota una dança.

Una Abraçada.

Francesc Puigcarbó ha dit...

bona troballa,

Garbí24 ha dit...

res com el tacte de la pell, per evocar a sentiments que no es poden expresar, s'han de viure.